Page 54 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.
P. 54
CONCILIS I CORTS A GIRONA.
El desenvolupament de les relacions feudals va representar canvis en el govern dels
comtats. Fins a començament del segle XI els comtes governaven i administraven
justícia amb l'ajut de les assemblees curials i dels codis escrits, però amb l'arribada de
la violència senyorial els vells textos i formes de govern van quedar arraconats i la
societat va haver de crear nous sistemes de defensa. En aquest context van néixer i es
desenvoluparen dues noves institucions: la Pau i la Treva de Déu.
La Pau estava formada pels preceptes que miraven de protegir la gent més castigada
per la violència feudal -eclesiàstics, pagesos, comerciants, pelegrins...- i les seves
propietats. La Treva prohibia les pràctiques bèl·liques durant períodes determinats -
diumenges, Nadal, Quaresma...- que s'anaren ampliant progressivament. En tots els
casos es fixaven càstigs, que de primer eren només religiosos-l’Església va ser la
primera impulsora d'aquests acords- i posteriorment es van anar estenent a l'àmbit
civil, a mesura que les autoritats públiques -els comtes- feien seves les noves
institucions.
La Pau i la Treva no formaven un sistema unificat. La institució va néixer de forma
espontània en determinades diòcesis Occitània i, sota l'impuls dels eclesiàstics
s'anaren constituint assemblees als diversos bisbats. Primerament eren formades
només per clergues i laics, i més endavant també pels comtes i els Cada adoptava el
seu propi codi, i els assistents es comprometien a respectar-lo i defensar-lo contra els
infractors Girona va viure la seva primera assemblea de Pau i Treva l'any 1064 o 1066,
per confirmar i adaptar els decrets establerts a Barcelona poc temps abans. Sota la
presidència dels comtes i amb l'assistència de bisbes, abats i senyors de tot el bisbat,
l'assemblea establí un conjunt d'acords que especificaven les persones i les propietats
protegides per la Pau, els dies i períodes declarats de Treva, i la munió de càstigs
espirituals, econòmics i físics que caurien sobre els seus violadors. La iniciativa
d'aquesta assemblea i de les de Vic i Barcelona sorgí del comte Ramon Berenguer I,
que aprofitava el prestigi espiritual d'aquestes reunions i dels acords presos amb tanta
solemnitat per restablir l'ordre i l’autoritat sobre els comtats. L'any 1068 Girona va ser
la seu d'un concili eclesiàstic que tingué un contingut una mica diferent. Amb
l'assistència del delegat papal, de l'arquebisbe de Narbona i de nombrosos bisbes i
abats de la província eclesiàstica narbonesa, i en presència dels comtes, l'assemblea
aprovà preceptes canònics destinats a eliminar la corrupció existent en el si de moltes
pag. 54
