Page 57 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

Algunes d'aquestes actuacions produïren un contenciós amb el bisbe que no s'arranjà
fins a la concòrdia de 1172. A partir de finals del segle XII, el comte-rei Alfons I prengué
una actitud més decidida en l'intent de recuperar la jurisdicció comtal. Creà les noves

vegueries i començà la reforma de l'arxiu reial per tal de controlar millor els seus béns
fiscals patrimonials. Finalment optà per començar l'enfranquiment de nombroses viles

i ciutats, tot seguint la crida dels seus habitants. A Girona li va correspondre l'honor de
ser la primera ciutat catalana on es construïren els fonaments d'una administració
municipal. L'historiador Josep Ma. Font i Rius explica com els gironins foren els primers

a rebre un privilegi per organitzar la seva corporació; aquest document no ha estat
trobat, però el privilegi que s'atorgà a Cervera més tard, l'any 1182, determinava que

es concedissin els drets de franqueses i d'elecció de cònsols tal com es disposava en la
carta reial donada anteriorment a Girona. Les mesures que afavorien l'afranquiment
de la ciutat de les antigues jurisdiccions feudals continuaren. Així, tenim una carta reial

d'abril de 1190 que alliberava els cristians gironins del mal ús de la intestia; es tracta
d'un document força interessant que precisava els límits de la ciutat: la font de Pedret,

Sant Daniel, la Torre Gironella, el Pont Trencat sobre l'Onyar (Montilivi), la "caderita
superior" del rec Monar (Santa Eugènia) i el riu Ter. Igualment, el 1194 els gironins
foren deslliurats del mal ús de l'eixorquia, amb la coneguda excepció dels habitants del

burg de Sant Pere de Galligants.
________________________________________________________________

*Girona comtal i feudal (1000-1190).J Canal, E. Canal, J. M. Nolla, J. Sagrera, pag 72,73,84 i 85.

GIRONA JUDAICA.

Els jueus de Girona i la seva organització

Segles XII-XV

Tot i que cal esperar força temps per trobar documents directament relacionats amb

els jueus, Girona és una de les ciutats on la presència jueva hi és documentada des de
més antic. Com a Barcelona, a Girona els jueus ja hi vivien a les darreries del segle IX,
mentre que, a la majoria de les altres localitats de Catalunya, no s’hi poden

documentar fins als segles XII-XIII. A l’edat mitjana, els jueus van viure a Girona més de
sis-cents anys, durant els quals van formar part de la societat i de l’estructura

econòmica i política de la ciutat. Al llarg d’aquests sis segles, la trajectòria històrica de
la comunitat jueva va ser paral·lela a la de la pròpia ciutat. Per això, en la majoria dels

pag. 57