Page 53 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

de Cerdanya va passar aleshores a les mans de les grans famílies nobles dels bisbat
Bernat Umbert de Sesagudes, Berenguer Dalmau de Peratallada, Berenguer de Llers.
que van adaptar el bisbat al mateix estil de govern feudal que la classe a la qual

pertanyien.
La feudalització que els nous prelats van imposar va ser absolutament necessària a

causa de la cobdícia dels senyors laics; la seva violència va obligar els bisbes a adoptar
mesures defensives i a cercar aliances amb altres senyors per garantir la defensa dels
seus territoris. Així, trobem que l'any 1083 el bisbe Berenguer Guifred pacta amb

Oliver Guillem de Pals la defensa i protecció del castell de la Bisbal, segurament contra
els atacs dels Peratallada; l'any 1086 el mateix bisbe pacta l'ajuda de Berenguer

Gausfred de Cervià a canvi d'una renda anyal de 50 mancusos d'or. Els conflictes
també enfrontaren els bisbes amb els comtes; així ho demostra el conveni de 1097
amb Ramon Berenguer III, que renuncia als drets que havia exigit indegudament dins

de Girona (drets d'host, "usàtics i "males preses") perquè pertanyien al bisbe. Aquest
procés també va implicar la concessió d'importants feus, com la part del burg de Sant

Feliu que des de la segona meitat del segle XI pertanyia als canonges Joan Ramon i
Pere Ramon, que segurament foren el tronc de la nissaga dels Sitjar.

*Bisbe beneint l’obra de la Seu (claustre de la catedral de Girona)monestirs.cat/monst/girones/cgi11mariA.htm.

________________________________________________________________

*Girona comtal i feudal (1000-1190).J Canal, E. Canal, J. M. Nolla, J. Sagrera, pag 56-59.

pag. 53