Page 52 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.
P. 52

barri perfectament estructurat i consolidat que abastava una àmplia zona: des del
                  carrer de Ferran el Catòlic fins al de la Barca, i de la ribera del Galligants fins a la
                  mateixa església de Sant Feliu.

                  El problema de les inundacions no es va solucionar fins a la construcció, en els primers
                  anys del segle XIII, d’un mur de protecció, que no quedà pas circumscrit dins del

                  recinte del burg de Sant Feliu sinó que s’estengué per l’eixample meridional de la
                  ciutat, guanyant noves terres a l’Areny de l’Onyar.

                                            EL BISBAT DE GIRONA.



                  L’àmbit del bisbat Gironí abastava el territori, d'uns 5.000 km2, dels comtats de

                  Girona, de Besalú i d'Empúries Peralada. Dins els seus límits s'escampaven unes 500

                  vil·les i vilars, amb uns 20.000 o 25.000 habitants, que al llarg dels segles X i XI van anar
                  adoptant una estructura parroquial que els vinculava directament al bisbat. Va ser un
                  procés que va deixar enrere la munió de cellae i de petites esglésies privades que, amb

                  l'excepció dels nombrosos dominis immunes dels mones tirs, havien estructurat el
                  territori eclesiàstic durant els primers segles després de la conquesta carolíngia. Atesa

                  la gran importància  que tenia l’organització religiosa en les societats medievals tot
                  plegat configurava la seu Gironina-i la ciutat que l’acollia- com un centre de poder
                  polític, econòmic i espiritual que ultrapassava de molt els límits del comtat i

                  s’escampava por tot el nord-est de tota Catalunya.
                  L’administració del bisbat i les seves abundants necessitats econòmiques havien

                  empès els prelats  a reunir un gran patrimoni fet de dominis territorials i rendes fiscals.
                  Al llarg dels segles IX i X les donacions reials i particulars havien creat un conjunt d’una
                  vintena de viles i vilars de propietat bisbal i disseminades pels comtats, encara que

                  posteriors donacions i compres van permetre vestir un gran domini al voltant de la vila
                  de Fontanet (La Bisbal). També resultava remarcable l’extens alou episcopal a la ciutat

                  de Girona i els seus voltants (l’Areny, Sant Feliu, el Mercadal..), que convertia als bisbes
                  en els primers propietaris de la capital. Les altres rendes provinents de l'administració
                  fiscal, com per exemple el pasquari teloneu del comtat d'Empúries i també els drets

                  percebuts a la majoria de les parròquies, van configurar el bisbat com el primer
                  propietari i perceptor de rendes de tot el territori Les pertorbacions feudals dels anys

                  centrals dels segle XI van influir molt en l'organització bisbal. La mateixa mitra, que fins
                  a la darreria del segle XI va estar en mans de bisbes pertanyents a les famílies comtals
                  Pere Roger, germà de la comtessa Ermes- senda, i Berenguer Guifred, fill dels comtes




                                                                                                 pag. 52
   47   48   49   50   51   52   53   54   55   56   57