Page 52 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.
P. 52
barri perfectament estructurat i consolidat que abastava una àmplia zona: des del
carrer de Ferran el Catòlic fins al de la Barca, i de la ribera del Galligants fins a la
mateixa església de Sant Feliu.
El problema de les inundacions no es va solucionar fins a la construcció, en els primers
anys del segle XIII, d’un mur de protecció, que no quedà pas circumscrit dins del
recinte del burg de Sant Feliu sinó que s’estengué per l’eixample meridional de la
ciutat, guanyant noves terres a l’Areny de l’Onyar.
EL BISBAT DE GIRONA.
L’àmbit del bisbat Gironí abastava el territori, d'uns 5.000 km2, dels comtats de
Girona, de Besalú i d'Empúries Peralada. Dins els seus límits s'escampaven unes 500
vil·les i vilars, amb uns 20.000 o 25.000 habitants, que al llarg dels segles X i XI van anar
adoptant una estructura parroquial que els vinculava directament al bisbat. Va ser un
procés que va deixar enrere la munió de cellae i de petites esglésies privades que, amb
l'excepció dels nombrosos dominis immunes dels mones tirs, havien estructurat el
territori eclesiàstic durant els primers segles després de la conquesta carolíngia. Atesa
la gran importància que tenia l’organització religiosa en les societats medievals tot
plegat configurava la seu Gironina-i la ciutat que l’acollia- com un centre de poder
polític, econòmic i espiritual que ultrapassava de molt els límits del comtat i
s’escampava por tot el nord-est de tota Catalunya.
L’administració del bisbat i les seves abundants necessitats econòmiques havien
empès els prelats a reunir un gran patrimoni fet de dominis territorials i rendes fiscals.
Al llarg dels segles IX i X les donacions reials i particulars havien creat un conjunt d’una
vintena de viles i vilars de propietat bisbal i disseminades pels comtats, encara que
posteriors donacions i compres van permetre vestir un gran domini al voltant de la vila
de Fontanet (La Bisbal). També resultava remarcable l’extens alou episcopal a la ciutat
de Girona i els seus voltants (l’Areny, Sant Feliu, el Mercadal..), que convertia als bisbes
en els primers propietaris de la capital. Les altres rendes provinents de l'administració
fiscal, com per exemple el pasquari teloneu del comtat d'Empúries i també els drets
percebuts a la majoria de les parròquies, van configurar el bisbat com el primer
propietari i perceptor de rendes de tot el territori Les pertorbacions feudals dels anys
centrals dels segle XI van influir molt en l'organització bisbal. La mateixa mitra, que fins
a la darreria del segle XI va estar en mans de bisbes pertanyents a les famílies comtals
Pere Roger, germà de la comtessa Ermes- senda, i Berenguer Guifred, fill dels comtes
pag. 52
