Page 47 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

ocasió de la designació que la comtessa havia aconseguit de l’abat bisbe Oliba, del
monjo Arna de Cuixà com a abat de Sant Feliu de Guíxols.

L’irregular casament del comte amb Almodis de la Marca (1052), la personalitat
dominant i ambiciosa d’aquesta i la desaparició dels dos grans consellers, els bisbes
Oliba (1046) i Pere (1050) donaren lloc a una nova topada entre Ramon Berenguer I i la

seva àvia, que sembla que degué haver estat objecte d’alguna violència. Ermessenda
obtingué del papa Víctor II, que ja havia excomunicat el comte i la seva nova muller,

una nova excomunió, que feu reiterar pels arquebisbes Riambau d’Arle i Guifré de
Narbona (1056). Prèviament havia aconseguit que aquest darrer fos excomunicat
perquè era favorable al seu net o a causa de la seva persistent simonia (1055). Després

d’un període de greus dificultats, el 1057 Ermessenda arribà a un acord, aquest cop
definitiu, amb Ramon Berenguer, probablement per mitjà dels bons oficis del seu

almoiner el bisbe de Vic Guillem: vengué als joves comtes per la mòdica quantitat de
mil lliures d’or tots els seus drets als comtats i als bisbats de Barcelona, Girona i Osona-
Manresa, així com els castells de Begur, Pierola, Pontils i Cardona, i tots els drets que

tenia al comtat i al bisbat d’Urgell, feu homenatge als comtes i es comprometé a
gestionar prop del papa l’alçament de les excomunions que pesaven damunt aquests.

Es retirà als dominis de Besora, on el 1057 atorgà un testament que demostra alhora la

seva brillant posició econòmica i la seva religiositat. Morí el primer de març següent,
després de dictar encara unes darreres voluntats.

*Sepulcre d’Ermessenda de Carcassona. Foto: LLUÍS SERRAT.

pag. 47