Page 44 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

*1124, Arnau de Cartellà cedeix a la Seu de Girona els mals usos i altres recaptacions
"injustes" que imposava en l'alou de Sapresa. (CCM, 234).
*1136, El clergue Berenguer evacua a la Seu de Girona recaptacions i mals usos
imposats als homes del mas de Guillem de Montprell. (CCM 266).
*1140, Ramon Berenguer IV promet al bisbe de Girona no violentar en endavant les
persones i propietats de la Seu, Sant Feliu i Sant Martí Sacosta. (CCM.272).
*1157, Berenguer, senyor d'Anglès. deixa al bisbe de Girona les exaccions que de
manera injusta imposava a les esglésies de les Planes, les Encies i Colltort, a la Vall
d'Hostoles. (CCM. 204).
*1158, L'abat de Ripoll imposa el cobrament dels mals usos als habitants dels masos
del terme de Tossa de Mar. (Font i Rius Ll.601).
*1158, Bernat de Calabuig torna al bisbe de Girona la senyoria i vicaria que
injustament retenia en les parròquies de Sant Feliu de Calabuig i Sant Martí
d'Armentera, de es quals s'havien apoderat els seus avantpassats. (CCM.297).
*1160, El comte Ramon Berenguer IV ratifica als bisbes catalans que abandonarà el
costum detestable d'espoliar els béns episcopals a la mort dels prelats. (CCM 304).
*1189, Arnau de Sales retorna a l'obediència del bisbe de Girona després d'haver estat
excomunicat pel fet de retenir violentament les vicaries d'algunes esglésies.
(CCM.360).
*1190, Pere de Torroella signa un conveni amb el bisbe de Girona i retorna els drets
que havia espoliat a la vila d'Ullà. (CCM.362).
*1195, Pere de Cervera retorna a la Seu de Girona les exaccions i servituds que el seu
pare exigia injustament als homes de les parròquies de Bolòs, Capsec i Montagut (CCM
369).

Abreviatures:

ACG: Arxiu de la Corona d’Aragó.
AIEG: Annals de l’Institut d’Estudis Gironins.
CCM: Cartoral de Carlemany de la Seu de Girona.
LFM: Liber Feudorum Mayor. Arxiu de la Corona d’Aragó.
_______________________________________________________________________
*Girona comtal i feudal (1000-1190).J Canal, E. Canal, J. M. Nolla, J. Sagrera, pag 24-25.

EL COMTAT DE GIRONA

La ciutat de Girona constituïa el centre polític del comtat homònim. El seu origen
immediat es trobava en la reorganització dels territoris conquerits per Carlemany a la
darreria del segle VIII, encara que el més llunyà es remuntava als temps visigòtics, i fins
i tot possiblement coincidí dia amb el territori rural (pagus) de l'antic municipi romà de
Girona. Els límits del seu territori comprenien l'actual comarca del Gironès, la major

pag. 44