Page 41 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

unes cases privades, i quedava ben clar en l'escrit que no se'n podria disposar fins
després de la mort de l'antic propietari.

La notícia és valuosa, entre altres aspectes, perquè ens defineix clarament els lli- gams
del comte amb la ciutat on tenia residència fixa i perquè ens precisa el moment just en
què l'autoritat episcopal determinà bastir el seu palau, centre neuràlgic de l'església de
Girona, en l'indret que ha ocupat d'aleshores ençà, al costat de la basílica catedral de
Santa Maria, la qual a partir d'aquests anys ho fou en exclusiva, arrabassant
protagonisme a Sant Feliu. Es tracta d'un fet d'enorme transcendència. Efectivament,
aquesta compra materialitzà la decisió de concentrar el centre polític -el palau i el
centre religiós -el temple de Santa Maria a l'interior del recinte murat, en un lloc segur
però endemés preeminent i simbòlicament dominant. Aquest fet coincideix, no ho
oblidem, amb la pèrdua de prestigi i de poder de Sant Feliu i amb la progressiva
exaltació de sant Narcís, un suposat bisbe i màrtir la figura del qual a poc a poc però
decididament anirà arraconant la de Feliu. Des de finals del segle X-recordem que
Borrell morí el 992 tot un seguit de notícies dibuixen l'ampliació mercès a l'adquisició
de noves propietats del conjunt arquitectònic episcopal, que adoptà una curiosa forma
de L en veure's condicionat per les poderoses preexistències. El final lògic d'aquest
procés no fou altre que la substitució de la vella basílica carolíngia bastida potser
damunt d'un temple romà, aprofitant-ne l'estructura per l'esplèndida església
romànica, que fou finalment consagrada l'any 1038.

La venda per part de Borrell del seu palau no significà pas la fi d'un establiment propi
dels comtes en aquesta ciutat, un dels nuclis més ferms de l'antiga Marca. En efecte,
sabem, per altres notícies, que pocs anys després, el 1020, el comte Berenguer Ramon
i sa mare, Ermessenda, posseïen un altre casal, que es localitzava al nord de Santa
Maria, en l’eixample septentrional de la ciutat, voltants de l‘any 1000, per substituir en
un lloc adequat l’antiga casa. Ben aviat, però, també aquest nou palau fou venut-
potser donat- a l’Església com a dot per subvenir a les ingents despeses que comporta
la construcció de la Seu romànica.

D’aleshores ençà, no tenim dades directes sobre l’existència d’un altre palau comtal a
la ciutat, si be tot fa pensar que la comtessa Ermessenda, que visqué molts anys a
Girona, devia residir al castell de la Gironella, la fortalesa comtal per excel·lència, que
molt probablement continua essent el lloc on s’allotjaven els comtes en les estades
que feien tot sovint a Girona.

_______________________________________________________________________
*Girona comtal i feudal (1000-1190).J Canal, E. Canal, J. M. Nolla, J. Sagrera, pag 14-15.

pag. 41