Page 42 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

LA REVOLTA FEUDAL (1030-1060).

La revolta trencar la vella societat heretada del món antic i n'implantà una de nova,

tingué lloc en els anys centrals del segle XI. A partir d'aleshores res no fou com abans:
ni el tradicional poder comtal, que en resultà molt afeblit, ni el poder ascendent de les
noves famílies feudals, ni molt especialment la situació dels pagesos i menestrals, que
foren els grans perdedors d'aquesta contesa. El nou poder feudal, basat en la senyoria
exercida des dels castra (termes administrats des dels castells), va esmicolar l'antic
concep te de poder públic comtal i creà en el seu lloc una munió de petits governs
independents. Imposà les noves relacions de dependència personal (vassallatge) fins a
les capes més baixes de la població, i les grans nissagues senyo- rials es vincularen
entre elles mitjançant pactes i aliances molt fortes.
Tot plegat va augmentar considerablement el seu poder, que arribà fins i tot a disputar
l'hegemonia als comtes. Des del punt de vista econòmic, el sistema feudal va viure de
l'explotació de les petites unitats de producció: els masos pagesos i els petits tallers
artesanals. La imposició dels nous drets senyorials va permetre l'espoliació de les
rendes del treball i del comerç en benefici dels senyors i dels seus servidors La revolta
feudal fou un veritable trasbals que va crear violència a tot arreu: contra les
jurisdiccions dels comtes, contra las de l’església, entre el mateixos dominis senyorials i
principalment contra les capes mes baixes de la població.

A partir de l’any 1056, el comte Ramon Berenguer I recuperà una mica el control polític
de la situació, quan la vella comtessa Ermessenda, la seva àvia, li cedí els seus drets
sobre els comtats. Ramon Berenguer I i la comtessa Almodis obtingueren de l'alta
noblesa senyorial convenis (convenientiae) i juraments de fidelitat i vassallatge pels
seus castells, a canvi de la confirmació en llur possessió i de la seva conversió en feus
de teòrica dependència comtal. El gruix de la població perdia la seva llibertat i quedava
abandonada al caprici dels seus senyors. Una cosa semblant s'esdevingué a la ciutat de
Girona, que cap a la meitat del segle XI va quedar completament feudalitzada.
Els comtes havien atorgat en feu els tres cas ells de la ciutat a sengles grans famílies de
magnats catalans. Encara avui podem llegir els homenatges de fidelitat que feren el
ves comte de Cardona pel castell de Gironella Arnau Ramon de Sobreportes pel castell
del mateix nom (la porta nord de la ciutat), i el vescomte de Cabrera pel castell de
Girona més endavant dit de Cabrera i de Requesens).

Igualment, els comtes van rebre l'homenatge del bisbe de Girona, senyor d'una part de
la ciutat i de diversos castells escampats pel comtat. Els nous amos de la ciutat
s'apressaren a imposar tot un seguit de noves exaccions contributives, entre les quals
els anomenats "mals usos", que implicaven l'estatut de servitud per als seus habitants,
en resultaren les més cridaneres.

________________________________________________________________
*Girona comtal i feudal (1000-1190).J Canal, E. Canal, J. M. Nolla, J. Sagrera, pag 22-23.

pag. 42