Page 40 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

moment de la fundació que hauria de comportar, poc més tard (segle consolidats fora
muralla i el traçat del que serien les línies mestres del creixement urbà, que
d'aleshores ençà no hem fet sinó continuar En un moment imprecís, versemblant ment
en el segle IX, tingué lloc la primera modificació substancial del perímetre murat de la
vella Gerunda, ampliant l'espai urbà en fer córrer les muralles septentrionals més cap a
la vall pronunciada del riu Galligants aquest eixample integrà dins els murs l'espai que
ocupen actualment el claustre de la Seu i els Jardins de la Francesa. Alhora, s'aixecà
també el castell de Gironella la "Girona petita que havia de consolidar el lluïdíssim
paper defensiu d'aquest sector.
Torres de planta circular, troncocòniques, de carreuat petit, igual que diversos sectors
de muralla, són mostres d'aquestes reformes evidents, especialment a la torre Júlia i
entorns. En altres llocs el curs de la muralla no fou modificat, però sí que es reforçà
alçant torres rodones entre les quadrangulars romanes (torre del dipòsit d'aigua, torre
comtal). A la ciutat, s'hi entrava per cinc portes, d'importància desigual: la de l'Onyar,
al sud, i la de Sobreportes, al nord, que eren les principals i marcaven el recorregut
urbà de la Via Augusta: el portal Rufí l'actual plaça de Sant Domènec: la de vent, prop
del portal de Sant Cristòfol, i la que comunicava directament amb el Pedro l'esplanada
occidental davant la Seu En el tramat urbà pervivia substancial ment l'esquema
fundacional, regular, si bé alguns espais havien anat modificant llur aspecte i funció. La
plaça baixa de l'antic fòrum, que era coneguda en aquesta època pel nom de Mercadell
que tenia dues esglesioles carolíngies, una al nord (Santa Maria de les Puelles) i l'altra
sud (Sant Genís), era seu del mercat, i davant seu es dreçaven les imponents escales
que connectaven amb la plaça alta.
Al costat de migdia de l'escalinata, i recolzant-hi, seguit de contigües dibuixaven un
carrer que cases pujava a Gironella A redós del temple de Santa Maria carolingi, amb
un cloquer situat a l'angle sud-oest, s'hi trobaven el palau episcopal, la valuosa notícia
que documenta Sinagoga l'existència d'una comunitat jueva i una tiva i relacionada
amb els cristians xenodòquia, un edifici destinat a acollir pelegrins, viatgers, estrangers
desvalguts. A la part del darrera de la Seu hi havia el cementiri prop de la torre Júlia, un
casal propietat dels comtes. Fora murs, destacava el conjunt prestigiosíssim de Sant
Feliu, que fins feia pocs anys havia compartit amb Santa Maria, la seu episcopal,
l'esglesiola de Sant Just on hi ha Sant Lluc i, més enllà del pont sobre el Galligants, el
cenobi de Sant Pere, c cementiri i diversos establiments; a l'altra banda, a migdia es
grans pedreres dels en de Sant Martí, amb el seu cementiri, conreus de tota mena i
algun mas sempre a trec del camí que travessava l'Onyar per l'actual placeta de Jacint
Verdaguer.

ELS PALAUS COMTALS I EPISCOPALS.

Un document extraordinari de l'any 988 ens informa de la venda que Borrell II va fer
al bisbe Gotmar del palau que el comte posseïa a la ciutat de Girona. Aquest edifici,
notable, era a tocar el "mur vell" de la ciutat, la catedral de Santa Maria, la sinagoga i

pag. 40