Page 43 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

LA VIOLÈNCIA FEUDAL.

El desordre i la violència foren una de les manifestacions més evidents del sistema

feudal sobrevingut després de les revoltes del segon terç del segle XI, i es
mantingueren amb força durant el temps medieval. Val a dir que els nombrosos
documents que en fan esment són en la major part convenis o pactes entre magnats
laics i eclesiàstics, amb els quals aquests resolien les seves disputes; generalment
sense mencionar-hi les principals víctimes, els pagesos i altres habitants del país que
patien directament les violències i els abusos. Cal remarcar que l'abundància
d'institucions eclesiàstiques afectades s'explica principalment pel mateix origen
arxivístic d'aquesta documentació. Igualment resulta significativa, per tal d'aclarir la
cronologia del feudalisme, l'absència de documents d'aquesta mena de l'any 1050,
almenys a les terres del bisbat de Girona. A continuació abans esmentem alguns
d'aquests episodis més significatius:

*1051, El bisbe de Girona comunica que es fan toltes (recaptacions forçades) a la seva
dominicatura de la Bisbal. (CCM.108).
*1061, El vescomte Ponç de Girona reconeix la possessió injusta de l'església i la
parròquia de Sant Feliu de Celrà, on els seus cavallers duien a terme exaccions i altres
abusos. (LFM 423).
*1062, Ponç, vescomte de Girona, retorna al monestir de Sant Cugat l'alou de
Massanes del qual s'havia apoderat. (AIEG.XXX 59).
*1066, El comte Bernat de Besalú retorna a la Seu de Girona els drets que havia pres a
la parròquia de Parets. (CCM.135).
*1068, S'imposen toltes, mals usos i "males pressions" als homes de l'església de
Castelló d'Empúries. (ACG. Llibre Verd.183).
*a 1074, El comte Ponç d'Empúries es queixa dels abusos i violències comesos contra
els seus homes i propietats pel comte Gausfred del Rosselló i els seus vassalls. Parla
d'assassinats, incendis, saquejos i moltes destruccions. (AIEG.XIV.p.233).
*1105, Oliver de Pals confessa en el seu testament haver comès sobre els seus
feudataris ta mena de violències i exaccions, a Calonge i en altres possessions del
monestir.
*1100, de Sant Feliu de Guíxols. (Castells Catalans de Girona les propietats que El
comte Ramon Berenguer III retorna al bisbe havia usurpat mitjançant mals usos i males
pressions, (CCM.181).
*1111, El monestir de Sant Benet de Bages imposa mals usos i recaptacions injustes a l
Preses, (Bonassie, Catalunya mil anys...II, p.257).
*1118, La vescomtessa Ermessenda de Bas cedeix als monestirs de Sant Joan i de
Riudaura els mals usos que va imposar als seus homes propis. (Catalunya Romànica IV,
p.82).
*1120, Ramon Berenguer lll evacua a favor de la Seu de Vic alguns mals usos que havia
introduït al bisbat. (E Junyent. Jurisdiccions..., p.127).

pag. 43