Page 46 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.
P. 46
ERMESSENDA, COMTESSA DE GIRONA.
Filla del comte Roger I de Carcassona.
Carcassona?, f segle X — Sant Quirze de Besora, Osona, 1 de març de 1058
Muller (el 993 o poc abans) del comte Ramon Borrell I de Barcelona. Dona de molta
personalitat i de dots de govern, gaudí d’un gran prestigi: ajudà el seu marit en la
reconstrucció del país, devastat per les incursions d’Almansor i del seu fill;
l’acompanyà a l’expedició militar a l’Ebre i al Segre (1015) i l’any següent a Saragossa a
la cort d’al-Muṅḏir I. Influí en la designació del seu germà Pere com a bisbe de Girona
(1010) i en l’enlairament de l’abat Oliba a la seu de Vic com a bisbe coadjutor (1017).
Vídua, governà com a tutora durant la minoritat del seu fill Berenguer Ramon I de
Barcelona, fins el 1023; es voltà de consellers savis i prudents, entre els quals els bisbes
Oliba de Vic i Pere de Girona i els prohoms Gombau de Besora, el primer senescal
comtal Amat Elderic d’Orís, Bernat de Gurb, Guerau (I) de Cabrera, Hug de Cervelló,
Guillem de Muntanyola (o de Montcada), Guillem d’Oló, Bermon, vescomte de
Cardona, i el jutge Ponç Bonfill Marc. Aconseguí l’ajut del normand Roger de Toëny,
gràcies al qual hauria obtingut el 1018 de reduir les accions de pirateria de Muǧāhid,
rei de Dénia i de les Balears, i d’induir-lo a pagar un tribut i establir una aliança;
després de greus tensions guanyà un plet al comte Hug I d’Empúries per causa d’un
alou a Ullastret (1019). El 1023 tingué dificultats amb el seu fill que foren resoltes amb
un acord, probablement negociat pel bisbe de Girona Pere de Carcassona, en virtut del
qual la comtessa oferia en penyora una trentena de castells.
La mort del fill el 1035 donà lloc a un nou període de corregnat i tutoria, aquesta
vegada del seu net Ramon Berenguer I de Barcelona: amb aquest assistí a la
consagració de les seus de Vic i Girona (1038). Fou també tutora d’altres dos nets seus,
Sanç i Guillem. El 1041 entrà en conflicte amb Ramon Berenguer I, el qual devia voler
prescindir de la tutela de la seva àvia i potser discutir els seus indiscutibles drets al
corregnat: Ermessenda es retirà al seu comtat de Girona al costat del seu germà, el
bisbe Pere, amb el qual hom la troba prenent mesures de defensa de la vall d’Aro i
Calonge contra els pirates sarraïns. L’inquiet Mir Geribert fomentà l’enemistat entre
àvia i net per afavorir les pròpies ambicions, fins que, gràcies a l’abat bisbe Oliba, es
reconciliaren, probablement dins la primera meitat del 1043. Eren junts a Girona en
pag. 46
