Page 51 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

EL BURG DE SANT FELIU.

A finals del segle X, Girona vivia pràcticament closa dins els murs romans de la ciutat.

Fora d'aquest amb s'estenia l'Areny del riu Onyar, aleshores amb escasses edificacions:
a migdia la cel-la monàstica de Sant Martí Sacosta i alguns masos; a ponent, en el

Mercadal, vila comtal i els molins del rec; finalment, al nord, el monestir de Sant Pere
de Galligants i, sobretot, Sant Feliu. Els primers anys del segle XI, els edificis de Sant

Feliu senyorejaven les terres, les hortes i les vinyes que s'estenien fora murs fins a
l'areny, allà on el Galligants i l'Onyar s'ajunten. Precisament, aquests rius marca ven els
límits naturals del domini de Sant Feliu i el separaven del burg de Sant Pere. Com a

conseqüència d'haver compartit, en temps passats, la seu catedralícia, predi de Sant
Feliu s'integrava en l'alou de Santa Maria, que era regit pel bisbe, el qual sovint n'era

també l'abat. Des del nord, el vell camí de la Gal-lia record de la via Augusta travessava
l'alou episcopal fins arribar a Sobreportes. En aquest punt, l'esplanada o camp de Sant
Just s'obria davant la muralla, amb una cruïlla des d'on s'enfilava el corriol que, a sol

ixent, anava al castell de Gironella o bé fins a la vall de Sant Daniel, i cap ponent hom
baixava a l'areny de l'Onyar, on una passera permetia travessar el riu A mitjan segle XI,

la ciutat es comença a expandir més enllà de les muralles, i especialment al voltant del
nucli de Sant Feliu.
Es un procés d'urbanització progressiu i inexorable que en pocs anys haurà constituït el

burg de Sant Feliu com un clar exponent de la creixent vitalitat de la ciutat. Un dels
primers mers símptomes de la configuració de coure el proporciona l'existència del

forn de coure situat a llevant del camí i que és mencionat un munt de vegades del
1078 en endavant, però que devia estar funcionant força abans.
La formació del burg de Sant Feliu es la primera urbanització medieval de la ciutat. Es

un fenomen primerenc i poc documentat fet que en dificulta la comprensió global. A
diferència d'altres urbanitzacions, sembla iniciativa cau dins l’orbita eclesiàstica:

possiblement a través d'intermediaris, encapçalats per la família Sitjar, que de cap
manera no es pot assimilar a una incipient classe burgesa, com succeí a l'altra banda
de la ciutat. El 1150 Joan de Sitjar detenia la major part del burg de Sant Feliu com un

feu personal. El tractament de les propietats, que incloïa llurs habitants, era emmarcat
estrictament per les relacions feudals A final del segle XI, més de la meitat del sòl

disponible estava edificat. Restaven ermes les vores dels rius, pel perill que
representaven les crescudes en les estacions de pluja. Aquest fort inconvenient no va
frenar, però, la construcció de noves cases. Així, a mitjan segle XII ja era realitat un

pag. 51