Page 49 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.
P. 49
violències que va propiciar la nova situació, amb una gran munió de poders locals que
pugnaven entre ells i es disputaven les juris- diccions eclesiàstiques (la Bisbal, Sant
Feliu de Guíxols, la Vall d'Aro...) o les despulles dels dominis comtals (Palafrugell,
Llagostera i poca cosa més). Com que els vells mecanismes judicials resultaven inútils
en la nova situació, les mateixes nissagues feudals arri baven a pactes que miraven de
regular els conflictes. Els matrimonis entre famílies i la mútua infeudació de castells
foren els instruments que començaren a teixir aquest nou entrellat de relacions
polítiques que anomenem feudalisme.
________________________________________________________________
*Girona comtal i feudal (1000-1190).J Canal, E. Canal, J. M. Nolla, J. Sagrera, pag 48-49.
ELS VESCOMTES DE GIRONA.
La família vescomtal constituïa la nissaga més poderosa de totes les que
senyorejaven el comtat de Girona Les seves funcions tradicionals substituir el comte en
les seves absències, for mar part de la cort comtal i encapçalar la defensa de la capital
els havia fet beneficiaris del favor comtal, i amb això i moltes compres van bastir un
extens patrimoni format de feus i béns alodials que, amb el procés de feudalització, els
convertiren en amos d'un estat gairebé independent. El primer vescomte de l'onzena
pag. 49
