Page 50 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

centúria fou Amat de Montsoriu (primer terç del segle), que participà en les
expedicions andaluses de Ramon Borrell i tingué molta activitat en la cort comtal. El
casament de la seva filla Ermessenda amb Guerau de Cabrera va fondre dos casals que

des d'ales hores posseïren un conjunt de dominis que anaven des del Collsacabra per
les Guilleries i la Selva fins a Blanes, a més del seu castell vescomtal a Girona. Una

mostra de l'autonomia amb què governaven els seus dominis és la fundació del
monestir de Breda, l'any 1038. en Els vescomtes van participar activament la crisi
política que portà cap a la feudalització del país. Ermessenda de Montsoriu, vídua des

del 1050, mantingué un cert equilibri en les baralles de Ramon Berenguer I i la seva
àvia Ermessenda. Havia jurat fidelitat a totes dues parts, encara que la superior

potestat de la vella comtessa feia que la de Montsoriu sortís com a garant de la seva
senyora en molts dels convenis i juraments signats en aquells anys. L'any 1057 la ves-
comtessa jurava fidelitat a Ramon Berenguer i Almodis pels seus castells de Cabrera,

Argimon, Blanes i el vescomtal de Girona.

El seu fill Guerau Pons va començar a funció vescomtal pels volts del 1057. Ell també
jurà fidelitat als comtes encara que l'any 1061 va haver de renovar el jurament a causa
de les violències fetes els seus homes sobre vides i propietats comtals. Després, la seva

actitud lleia guanyà la confiança comtal, i el trobem l'any 1068 signant, el primer entre
els mag nats, el nou codi dels Usatge Durant l'accidentat coregnat dels hereus de

Ramon Berenguer va tenir un paper preeminent en totes les concòrdies, després de
l'assassinat del Cap d'Estopes encapçala la facció que posà fi a la crisi política i imposà
el conveni del 1086 que garantia els drets de l'hereu del mort.

El seu matrimoni amb la filla d'Arnau Mir de Tost li reporta el títol i les possessions del

ves comtat d'Ager El seu fill Guerau Ponç havia estat primerament vescomte d'Ager i
molt vinculat als comtes d'Urgell, amb els quals participà en la conquesta de Balaguer
(105). Inicial ment estigué barallat amb el comte Ramon Berenguer III, però després

del pacte de 1106 retornà a la seva confiança. Quan el comte encapçalà l'atac contra
Mallorca (1114), Guerau i Bernat, vescomte de Cardona, s'encarregaren de la defensa

dels comtats catalans i hagueren d'enfrontar-se a un fort atac dels almoràvits, que
derrotaren al congost de Martorell Guerau Ponç va ser el darrer vescomte de Girona
que portà aquest nom. El seu hereu començà a portar el títol de vescomte de Cabrera i

passà la major part de la seva vida en terres del regne de Lleó.

________________________________________________________________
*Girona comtal i feudal (1000-1190).J Canal, E. Canal, J. M. Nolla, J. Sagrera, pag 50-51.

pag. 50