Page 48 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

LA NOBLESA DEL COMTAT.

Els esdeveniments de la primera meitat del segle XI (“la revolució feudal")

representaren el sorgiment d'un nou sistema de poder -el feudalisme- recolzat en la
quasi independència de les antigues famílies de la noblesa vicarial que s'apoderaren

dels territoris i de les atribucions que fins aleshores havien detingut en nom del poder
comtal i començaren a actuar com a sobirans. Els comtes no tingueren més remei que

acomodar-se a la nova situació i sotmetre's als nous poders a canvi d'uns juraments de
fidelitat que vinculaven personalment els uns amb els altres, i del reconeixement, més
aviat formal, que les jurisdiccions senyorials havien estat rebudes com a feus mans

dels comtes.
Després de les turbulències dels anys centrals del segle XI, la noblesa gironina va

quedar constituïda per una quinzena de famílies senyorials: Al capdamunt hi figurava
la família vescomtal, titulada Cabrera després del matrimoni de la pubilla Ermessendis
amb Ponç Guerau de Cabrera. Posseïen la jurisdicció dels castells de Girona (Cabrera

Montsoriu, Blanes, Argimon, Brunyola i Forcadell. Després s'hi trobaven les poderoses
nissagues dels Sesagudes-Montseny, que senyorejaven Montpalau, Lloret i Palafolls.

Els Hostoles dominaven al nord-oest, amb Hostoles, Colltort i Puig-alder (i més
endavant Rocacorba). Els Llobet-Bastons eren senyors de Cervià i Púbol. Els Peratallada
tenien el castell del mateix nom i el de Begur. Els Sobreportes, el del mateix nom i el

d'Estela, i els senyors de Fornells posseïen el de Tudela.
Les nissagues dels barons de Pals Cartellà, Rocacorba, Monells, Caldes, Cornellà i Celrà

tenien els respectius castells i completaven el quadre de les famílies senyo rials
originades en el mateix comtat. També hi havia poderoses famílies foranes en
possessió d'importants jurisdiccions gironines. Tal és el cas dels vescomtes de Cardona

senyors de la Gironella i de Farners i dels Montcada, que des del comença ment del s
XII entraren en possessió de Sobreportes, Estela, Fornells, Tudela i altres En un altre

graó inferior de la noblesa es trobaven els cavallers (milites), sortits de les branques
més desafavorides de la noble sa senyorial i dels sectors més benestants de la pagesia
que reeixí a enquadrar-se en el nou ordre. Els més afortunats formaren la nova

categoria de castlans, que tenien encomanada la guàrdia dels castells sota l'obediència
dels senyors damunt esmentats.

Aquesta "baixa noblesa" es multiplicà en la mesura que els senyors afavorien la
construcció de més fortaleses que necessitaven noves guarnicions per a la seva
defensa. Aquest increment de forces militars es produí per la quantitat de conflictes i

pag. 48