Page 45 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

part de la Selva i part del Baix Empordà, el Maresme i el Pla de l'Estany: una extensió
de poc més de 2.000 km poblada per uns deu o dotze milers d'habitants, pels volts de
l'any 1000.

La demarcació comtal havia estat dividida en termes (castra) administrats des dels
castells encomanats a veguers o "vicaris" que actuaven per delegació comtal; a banda
dels territoris de jurisdicció eclesiàstica que escapaven a l'autoritat pública (estaven
dotats d'immunitat). Aquesta organització administrativa, que concernia una població
majoritàriament lliure, patí un gran trasbals amb els esdeveniments del segle XI Un
bon grapat dels antics termes cas rals encomanats a les famílies vicarials caparen al
control comtal i esdevingueren senyories independents. D’aquesta manera més de dos
terços del territori quedar dividits en una trentena de jurisdiccions governades des dels
"castells termenats" i situades sota el domini d'una quinzena de grans famílies (les
vescomtals de Cabrera i de Cardona, les senyorials dels Sesagudes-Montseny,
Hostoles, Cervià-Bastons, Pera-tallada, Sobreportes, Pals, Cartellà...), algunes de les
quals governaven diversos termes castrals alhora. Encara que aquestes juris diccions
quedaven subjectes als comtes pels juraments de fidelitat i d'homenatge, els senyors
actuaven dins dels seus petits estats amb total independència, i des de les seves
fortaleses aprofitaren per sotmetre els pobladors dels respectius termes a tota mena
de subjeccions i abusos.

Les institucions eclesiàstiques reeixiren a mantenir i fins i tot a augmentar les seves
jurisdiccions. Destacava per damunt de totes el bisbat de Girona, que va consolidar la
seva senyoria del Baix Empordà al voltant de la Bisbal i Salzet, a desgrat de nombroses
topades amb els senyors veïns. També destacaven les senyories del monestir de Sant
Feliu de Guíxols, que amplià la seva jurisdicció a la Vall d'Aro i Calonge. Finalment,
remarquem també la senyoria del monestir d'Amer a la vall del seu nom, i el domini de
Ripoll a la vall i terme de Tossa Els comtes van resultar els grans perdedors, en aquesta
nova distribució del domini territorial. Van veure com les antigues juris- diccions
vicarials escapaven totalment del seu domini, i amb prou feines van poder retenir-ne
dues: els territoris de Llagostera i de Palafrugell.

Les grans víctimes dels canvis foren els pagesos, i en general tota l'antiga població
lliure. Els habitants de prop de dues-centes vil les i vilars que agrupaven uns dos milers
de masos van veure com la seva antiga llibertat desapareixia a causa de les noves i
feixugues obligacions que els senyors dels seus termes, laics o eclesiàstics, no
s'estigueren de carregar damunt d'ells; fins i tot els habitants de la ciutat de Girona
caigueren sota el pes dels "mals usos" imposats pels senyors dels tres castells i el
bisbat que es repartien la jurisdicció dins les seves muralles.
________________________________________________________________
*Girona comtal i feudal (1000-1190).J Canal, E. Canal, J. M. Nolla, J. Sagrera, pag 28-29.

pag. 45