Page 61 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

a constituir, en el segle XIV, un deu per cent de la població de la ciutat, amb

aproximadament un miler d'ànimes. Des del parc de la Devesa, al costat del Punt de
Benvinguda de la ciutat, s'obté una esplèndida visió de conjunt del call, instal·lat al
mateix cor de la Gerunda romana i la Girona medieval.

Les referencies documentats mes antigues, en relació als llos de

Girona habitats o propietat de jueus, apareixen a partir de l'any 930. Probablement en
aquella època els jueus, poc nombrosos, vivien en una zona pròxima a la catedral, al
voltant de l'antic Cardo Maximus. En aquest lloc és on caldria localitzar la primera de
les sinagogues, datada l'any 988. Durant els segles X i XI apareixen ja diverses
referències documentals a jueus que habitaven en el lloc que, anys més tard, seria
conegut com a call. Aquest espai era propietat del capítol catedralici al segle XI i,
llavors, no era encara un lloc exclusivament jueu.

Durant la segona meitat del segle XI van tenir lloc a Girona dos concilis provincials que
van tractar temes relatius als jueus. El primer concili, de l'any 1068, es va preocupar de
les terres que els jueus compraven als cristians i va determinar que
els delmes corresponents es paguessin a l'església parroquial a la qual pertanyien.

En el concili de 1078 es va tornar a plantejar la qüestió i, novament, es va determinar
que tots els impostos sobre les terres en propietat de jueus s'havien de pagar a la
parròquia que tenia dret al delme, tal com passava amb les terres conreades per
cristians. El tema era d'importància i per això va ser tractat en els dos concilis, fet que
ens suggereix que el volum d'adquisicions per part dels jueus havia de ser gran. En
aquest sentit, Jaume Marquès opina que els jueus gironins del segle XI ocupaven finques
importants, comprades o bé obtingudes judicialment com a pagament de préstecs no
retornats.Diversos documents del segle XI esmenten propietats i béns de jueus situats
en diversos llocs de la ciutat, fins i tot extramurs: vinyes, horts, terres, etc. A més, la
comunitat disposava, almenys des de 1207, d'una extensió de terra verge al nord de la
ciutat, el Montjuïc (muntanya dels jueus), on podien enterrar els seus difunts.

*Img:La Pia Almoina.//www.girona.cat/call/ruta/

pag. 61