Page 66 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

A començaments del segle XV, l'edifici de la Pia Almoina de la catedral de Girona s'havia

quedat petita i Maria, esposa del futur Alfons IV el Magnànim i princesa de Girona, en
va autoritzar l'ampliació. Immediatament es va procedir a adquirir diferents patis i cases
per a la nova seu. Entre les vendes realitzades, el dia 6 d'abril de 1416, Bonastruc de
Mestre, jueu, va vendre a l'Almoinauna casa de la seva propietat a prop de la capella de
Sant Genís i de les escales de la catedral. Aquesta casa estava situada a la cantonada del
carrer actual de la Força amb la plaça de la Catedral i al costat del Portal Major del Call.
L'any següent, Astruc za Barra, jueu, va vendre la seva casa al carrer de l'Ardiaca, davant
del forn de la Ruca.

A mitjan segle XIV el call de Girona es va anar convertint, a poc a poc, en un lloc aïllat de
la resta de carrers que configuraven el nucli de la ciutat medieval. Eren moments difícils
en les relacions entre jueus i cristians. Els atacs eren cada vegada més freqüents i els
organismes municipals van optar per convertir el call en un espai tancat, com a mesura
de protecció per als jueus, però també com a mesura de segregació. Amb el pretext de
prevenir possibles nous atacs per part de la comunitat cristiana, els jurats van exigir,
l'any 1418, que el call tingués portes que es poguessin tancar i que se ceguessin
obertures o finestres al carrer Major del Call. El 1418, durant la processó de Divendres
Sant, el call va ser atacat de nou i els jurats de la ciutat van ordenar la clausura de totes
les portes i finestres que, des del call, s'obrien sobre el carrer de la Força. Cegades totes
les obertures de les cases al carrer Major del Call, durant l'any 1442 es va publicar un
nou edicte pel qual s'ordenava que els jueus no poguessin habitar a l'antic carrer de Sant
Llorenç (l'actual carrer de la Força) perquè ja no era part del call.

El primer edicte de segregació de 1418 va fer inservible la sinagoga, situada al carrer de
la Força, perquè era inaccessible per a la comunitat jueva en trobar-se fora de la reclusió
del call tancat. Així, el 10 de novembre de 1434 els jurats concedeixen a Bonastruc de
Mestre, Astruc Avinai i Bonastruc Jucef, jueus, llicència per construir unes cases en un
dels patis del call, on possiblement es va edificar l'última sinagoga de la ciutat: la casa i

carrer d'Astruc Avinai, a orient i la casa de Jaume Falcó, també jueu, al nord, semblen
indicar-ho. Aquesta tercera sinagoga només va ser utilitzada fins a l'any 1492. En les
seves dependències es van instal·lar l'escola talmúdica, el micvé (bany ritual), l'hospital
i l'escola de dones.

El treball dels jurats era cada vegada més actiu i delicat en l'intent de regular la
convivència de cristians, conversos i jueus. A les Ordinacions del 19 d'abril de 1444,
s'establia que cap jueu visqués al carrer de Sant Llorenç, actual carrer de la Força, «que
queda fora dels límits del call», i tot jueu que tingués cases situades als límits
del call havia de cegar portes i finestres que donessin al carrer de Sant Llorenç en el
termini de quinze dies. Sembla que les Ordinacions van tenir escàs compliment atès que,
el 28 d'abril de 1445, els jurats van haver de recordar la disposició anterior afegint que
cap cristià o jueu llogués, donés o deixés cases als jueus ni tampoc botigues o taules

pag. 66