Page 62 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.
P. 62

Els jueus eren propietat jurídica del rei, que els imposava prestacions econòmiques
                  més elevades que als cristians. En contrapartida, el monarca els protegia i dictava
                  privilegis per a l'organització de l'aljama i, en alguns casos particulars, els concedia la

                  seva confiança i privilegi. El 1265, Astruc Ravaya va ser designat per Jaume I batlle de
                  Girona i el seu fill, Mossé Ravaya, va ostentar el títol de Batlle General de Catalunya.

                  Eren membres d'una de les famílies més importants de la comunitat, que compartia el
                  seu poder social i econòmic, dins i fora de l'aljama, amb famílies com els Saltell, els
                  Gracià, els Cresques, els Lobell, els Caravida, els Falcó, els Desmestre, els Badós, els de

                  Blanes, els Avinai, els Rovèn i algunes poques més. Aquestes famílies gaudien d'una
                  excel·lent posició heretada de pares a fills; eren homes de cultura, posseïen terres i

                  propietats i es relacionaven amb les grans famílies cristianes.


                  L'ocupació del call com a lloc d'habitació jueu es va produir entre finals del segle XI i
                  principis del XII. El document més antic que esmenta l'assentament de jueus a la zona
                  del call és del dia 20 de juliol de 1160 quan Bernat, Arquebisbe de Tarragona i sagristà
                  de  la  catedral  de  Girona,  va  concedir  a  un  jueu  anomenat Mordechai i  al  seu
                  fill Mossé Batlle les cases, propietat de la catedral, situades in calle iudaico les quals ja
                  havien posseït el seu pare i antecessors. La zona del call no era encara una àrea jueva
                  homogènia, però s'hi detectava ja un augment de propietats jueves. L'any 1197, Elisenda
                  de Vilademany i el seu fill Dalmau Ramon donaven a Berenguer Cifret, en franc alou, uns
                  censos que cobraven de la casa habitada per Berenguer Sabater i que es trobava en una
                  placeta on Berenguer Cifret va fer algunes vendes a jueus que anaven ocupant la part
                  nord del futur call.


                  El 1279 ja estava plenament constituït el call, que disposava d'un hospital de pobres i
                  malalts, ubicat a l'antic carrer de la Ruca. El call era l'espai jueu per excel·lència, on
                  discorria la vida quotidiana de la comunitat de Girona. El 1284 un document l'anomena
                  «Barri  d'Israel»  i  esmenta  l'existència,  en  aquell  lloc,  de  diversos  immobles  que
                  pertanyien a jueus i comptaven amb un sistema de clavegueres, amb balcons i amb
                  patis.




















                                          *Img:El pati d’estrella.//www.girona.cat/call/ruta/

                                                                                                 pag. 62
   57   58   59   60   61   62   63   64   65   66   67