Page 62 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.
P. 62
Els jueus eren propietat jurídica del rei, que els imposava prestacions econòmiques
més elevades que als cristians. En contrapartida, el monarca els protegia i dictava
privilegis per a l'organització de l'aljama i, en alguns casos particulars, els concedia la
seva confiança i privilegi. El 1265, Astruc Ravaya va ser designat per Jaume I batlle de
Girona i el seu fill, Mossé Ravaya, va ostentar el títol de Batlle General de Catalunya.
Eren membres d'una de les famílies més importants de la comunitat, que compartia el
seu poder social i econòmic, dins i fora de l'aljama, amb famílies com els Saltell, els
Gracià, els Cresques, els Lobell, els Caravida, els Falcó, els Desmestre, els Badós, els de
Blanes, els Avinai, els Rovèn i algunes poques més. Aquestes famílies gaudien d'una
excel·lent posició heretada de pares a fills; eren homes de cultura, posseïen terres i
propietats i es relacionaven amb les grans famílies cristianes.
L'ocupació del call com a lloc d'habitació jueu es va produir entre finals del segle XI i
principis del XII. El document més antic que esmenta l'assentament de jueus a la zona
del call és del dia 20 de juliol de 1160 quan Bernat, Arquebisbe de Tarragona i sagristà
de la catedral de Girona, va concedir a un jueu anomenat Mordechai i al seu
fill Mossé Batlle les cases, propietat de la catedral, situades in calle iudaico les quals ja
havien posseït el seu pare i antecessors. La zona del call no era encara una àrea jueva
homogènia, però s'hi detectava ja un augment de propietats jueves. L'any 1197, Elisenda
de Vilademany i el seu fill Dalmau Ramon donaven a Berenguer Cifret, en franc alou, uns
censos que cobraven de la casa habitada per Berenguer Sabater i que es trobava en una
placeta on Berenguer Cifret va fer algunes vendes a jueus que anaven ocupant la part
nord del futur call.
El 1279 ja estava plenament constituït el call, que disposava d'un hospital de pobres i
malalts, ubicat a l'antic carrer de la Ruca. El call era l'espai jueu per excel·lència, on
discorria la vida quotidiana de la comunitat de Girona. El 1284 un document l'anomena
«Barri d'Israel» i esmenta l'existència, en aquell lloc, de diversos immobles que
pertanyien a jueus i comptaven amb un sistema de clavegueres, amb balcons i amb
patis.
*Img:El pati d’estrella.//www.girona.cat/call/ruta/
pag. 62