Page 59 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

los com un objecte de la seva plena propietat i, si li calia, en podia cedir la jurisdicció a
nobles o a eclesiàstics, o a les seves esposes, tal i com va passar sovint a la comunitat
de Girona. Aquesta condició feia que la comunitat tingués obligacions de caire fiscal i

legal exclusivament amb el monarca. Per això, els jueus no pagaven quasi mai els
impostos a les arques municipals, sinó que pagaven taxes ordinàries i extraordinàries

que anaven a parar directament al tresor de la Corona.
La contribució jueva a les arques reials era al llarg de tot el segle XIV força més elevada
que la contribució dels cristians. Els jueus de Girona pagaven entre 12.000 i 13.000

sous d’impost ordinari cada any a la primera meitat del segle XIV. Però els impostos
més elevats eren els que tenien el caràcter d’extraordinaris, és a dir, els diners que els

jueus havien de pagar al rei per qüestions o necessitats concretes, com ara els 30.000
sous que van pagar l’any 1328 amb motiu del casament del rei Alfons III. O els 65.120
sous de l’any 1332, que els va exigir el rei Alfons per subvencionar les guerres de la

Corona amb els sarraïns de Granada.

Les quantitats que pagaven els jueus al rei, fos cada any o fos en casos extraordinaris,
eren quantitats generals de totes les comunitats de la zona. Els diners sortien de les
diferents aljames que s’havien agrupat en una institució anomenada col·lecta. Les

col·lectes tenien la funció de taxar, recollir i pagar els impostos de les diferents
comunitats d’una mateixa zona. A la Catalunya del segle XIV hi havia només quatre

col·lectes, que eren les de Barcelona, Girona, Lleida i Tortosa. Durant un breu període
de temps, a mitjans segle XIV, l’aljama jueva de Besalú va rebre el privilegi del rei per
rei per constituir-se en col·lecta pròpia. Però aquesta mena d’independència dels jueus

de Besalú va durar poc més de vint anys. Aviat va ser re inscrita a la col·lecta de Girona.

Com ja s’ha vist, els reis catalans rebien grans beneficis, econòmics i d’altres tipus, de
les comunitats jueves. Com a contrapartida, aquestes comunitats tenien l’autorització
del monarca per governar-se segons la llei i tradició del judaisme. Als organismes

encarregats de regir i governar les comunitats jueves en els aspectes interns, en les
relacions diàries, en el compliment de la llei i en els aspectes fiscals, se’ls anomenava

aljames. Les aljames tenien un govern format per un consell de l’aljama, els prohoms,
els homes més poderosos, savis i respectats de la comunitat jueva, que molt sovint
eren els que tenien millor situació econòmica. L’administració i la gestió del govern era

a mans dels secretaris, que eren elegits entre els més destacats de la comunitat. Uns
quants funcionaris s’encarregaven de fer complir les lleis i de portar a terme les

tasques del govern, com la taxació i recollida dels impostos o altres afers relacionats

pag. 59