Page 67 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.
P. 67

situades al carrer de Sant Llorenç ni en les places o carrerons annexos. Els jueus podien

                  llogar botigues, taules o habitatges en qualsevol altre lloc, sempre que estigués en els
                  límits del call i que les cases no donessin al carrer de Sant Llorenç.



























                          *Img:Làpides funeràries exposades al Museu d'Història dels Jueus.//www.girona.cat/call/ruta/



                  La situació, dins i fora del call, s'anava deteriorant per a la comunitat jueva. El 1449 una
                  carta de les autoritats municipals a la reina Maria posa de manifest la pobresa de la
                  comunitat jueva de Girona, amb menys de 125 persones. El 1456 els jurats de la ciutat
                  feien saber al rei que, d'acord amb el bisbe de la ciutat i a requeriment de l'inquisidor
                  Pedro Conde, s'havia ordenat l'ampliació del call per la placeta del carrer de la Ruca, per
                  tal d'allunyar els jueus de les cases que donaven al carrer de Sant Llorenç, actual carrer
                  de la Força. Aquesta disposició sembla indicar que l'ordre dels jurats de 1444 no s'havia
                  complert.


                  Aquest  procés  de  segregació  dels  jueus  no  els  impedia  de  posseir  propietats  fora
                  del call reduït. En efecte, les restes i patis de la segona sinagoga, que quedaven fora del
                  tancat, seguien pertanyent a la comunitat jueva. Una prova d'això és que el dia 20 de
                  maig de 1461 Astruc za Barra, jueu, ven a l'Almoina de la catedral el dret de passar pel
                  seu hort l'aigua procedent del forn de la Ruca a través de dos petits aqüeductes. Casa i
                  hort estaven situats al carrer de l'Ardiaca, davant del forn.


                  El dia 30 d'abril de 1492 els regidors de l'aljama van rebre una cèdula reial datada a
                  Granada el 31 de març per la qual se'ls notificava la decisió dels Reis Catòlics: aquells
                  jueus que romanguessin fidels a la seva fe havien de sortir del país abans de l'1 d'agost.
                  Podien  vendre  les  seves  propietats  i  emportar-se  tots  els  seus  béns  a  excepció  de
                  monedes d'or i plata. Els que van optar per l'exili van haver de malvendre el que tenien
                  en poc temps i sense alternatives.




                                                                                                 pag. 67
   62   63   64   65   66   67   68   69   70   71   72