Page 232 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

vilars –més d'una quinzena a la vall d'Arbúcies, una dotzena a la vall de Santa Coloma,
quatre a Fitor, tres a la Bisbal i dos a Vallcanera, on no s'esmenta cap villa–, que ens fa
pensar en una proporció aproximada de dos o cinc vilars per cada uilla, una proporció
que confirmen altres termes ben coneguts com Bàscara, per exemple, on trobem una
uilla i cinc vilars des de la primera meitat del segle IX (Marquès 1993, 66). De tota mane-
ra, d'això no cal concloure un poblament regular a tot el territori; aleshores, com abans
o després, les unitats de poblament presentarien tipologies diverses, llocs on predomi-
naria el poblament concentrat i altres amb nombrosos vilars i masos escampats.
Ja hem dit que una característica significativa d'aquest sector meridional és la gran
extensió dels termes documentats, per contrast amb les dimensions més modestes dels
termes de la conca del Ter, l'entorn de Girona o el pla del Baix Empordà. Encara avui
podem constatar les mides considerables de termes municipals com Arbúcies, Maçanet
de la Selva, Santa Coloma de Farners, Caldes de Malavella, Cassà de la Selva, Llagostera,
Tossa de Mar o Lloret de Mar, encara que la seva comparació amb altres termes més sep-
tentrionals hagi quedat desdibuixada per les agregacions municipals en el segle XIX i,
molt especialment, en el XX. En canvi l'anàlisi dels termes parroquials resulta més opor-
tuna, especialment quan disposem de sèries senceres i antigues, com les Rationes
Decimarum Hispaniae de final del segle XIII (Rius 1946, 64-104), els Nomenclatores de
la diócesis gerundense en el siglo XIV (Pons Guri 1965, 5-77), o les diverses actes de con-
sagració, ja citades, que dibuixen una geografia parroquial que confirma la gran exten-
sió del termes més meridionals del comtat de Girona, que també ho són del seu bisbat.
Cal afegir que, en alguns casos, l'extensió d'aquestes parròquies del segles XIII i XIV era
la mateixa que els termes descrits en el segle X, a Llagostera, Cassà, Caldes, Arbúcies o
Tossa, per exemple. El contrast amb els termes septentrionals en aquella época és evi-
dent: el terme de Llagostera definit en 914 resulta deu o dotze vegades més gran que la
parròquia i villa de Salt, definida des de 887, o que el terme de Monells afrontat en 890.
Però una anàlisi més concreta d'algun d'aquests termes ens permet matisar aquesta
excepcionalitat. Obervant l'extens terme de Cassà veurem com aquest inclou algunes uillae
com Esclet, la Verneda i Llebrers, citades, respectivament, en 914 les dues primeres i en 954
la tercera (Martí 1997, 128-130). A banda, hi trobem la mateixa uilla de Cassà en 923
(Marquès 1993, 120) i el desaparegut topònim de Perulas citat en 887 i proper a l'església
parroquial de Sant Martí. És a dir, sabem que en l'extens terme de Cassà s'hi encabien un
mínim de quatre o cinc uillae, totes les quals, excepte Perulas, han donat lloc a pobles o
veïnats que han mantingut la seva denominiació fins avui, la qual cosa ens fa pensar que
alguns dels altres veïnats actuals –Sengosta, Mont-roig, Mosqueroles, Serinyà, les Serres i
Matamala– també podien ser uillae o uillares en el segle X o abans; si més no, llur exten-
sió ho fa perfectament possible, la qual cosa ens fa pensar que una desena de uillae i altres
uillares dins el terme de Cassà en aquella época no sigui una proposta gens agosarada.
En altres casos, la documentació no permet tanta precisió, però també determina l'e-
xistència de termes menors –vil-les i vilars– dins d'altres més extensos. Sabem, per exem-
ple, que en 914 la meitat dels drets del terme de la vall de Llagostera, que pertanyien a
una dona dita Emo, van ser adquirits per la comtessa Garsenda amb (..)uillis et uillari-
bus et cum omnis adjacentiis (...)ecclesüs, domos, curtes, ortos, terras et uineas, pratis
6..)siluis(..) (Rossell 1945, 409), és a dir, que l'adquisició abastava els drets sobre les
uillae i uillares del terme i tot allò que produïa drets fiscals o públics a aquests, esglé-
sies (delmes i primícies), cases i béns productius. Sembla evident que el terme de
Llagostera abastava un nombre potser més gran de vil-les i vilars que la veïna Cassà, si
tenim en compte la seva extensió. Queda clar, per tant, que el terme de Llagostera des-
crit des de principi del segle X era molt més que una villa.