Page 233 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

Tossa és també un terme que il-lustra prou bé la situació d'aquestes divisions territo-
rials en l'àrea meridional del comtat. L'any 966 els marmessors del difunt comte Miró,
entre els quals el seu germà el comte Borrell i el vescomte Guitart, van donar al mones
Maria de Ripoll un alou format per la vall de Tossa (sencera) amb (..)uillis, -tir de Santa
uíllaribus, curtes (...)ortos (...)uiridarüs (...)pratis (...)siluis (...)tercas C ..)uineis
(...)arboribus (..)molendinis (..)cum ipsas ecclesias qui ibidem sunt fundatas Sancti
Leoncii et Sancti Uincentü cum decimis et primiciis suis (Zucchitello 1998, 213-219).
Sembla clar que la donació abastava tots els drets comtals a la citada vall, amb les seves
vil-les i vilars (en plural), els béns productius i les dues esglésies de la vall, de les quals
diu el nom, amb els seus drets parroquials. Finalment, també podem esmentar el cas de
Tordera, citada entre altres llocs, en la dotació del comte Sunyer a la seva esposa
Aimilda, a principi del segle X (..)in Gerundense (...)in (...)alium locum, quem dicunt
Tordaria, ui/las curo uillares suos (Udina 1951, 9). Tot plegat, els exemples de Cassà,
Llagostera, Tossa i Tordera, ens indica que el nombre de uillae i uillares del sud del com-
tat era molt superior al que ha quedat registrat als documents de l'època. Sens dubte,
molts dels veïnats tradicionals d'aquests termes, i altres de desapareguts, eren aleshores
vil-les o vilars, tal com hem pogut veure en el cas de Cassà o com va quedar escrit en
l'acta de consagració de Sant Quirze de la Vall d'Arbúcies l'any 923.
Per què els documents no han deixat constància d'aquestes vil-les, o les esmenten
genèricament? Si els citats termes de Cassà, Llagostera, Tossa i Tordera, als quals
podríem afegir la vall d'Aro, Caldes o Maçanet, eren més que unes vil•les, de quin
tipus de terme es tractava? Sobre la primera qüestió, Llagostera o Tossa donen algu-
nes respostes; com hem vist pels documents del segle X, es tractava d'uns alous com-
tals íntegres, que o bé foren traspassats en la seva integritat –cas de Tossa en 966–, o
bé restaren sota domini comtal de forma sencera des d'aleshores –Llagostera i Tordera
a l'inici del segle X. Aquesta integritat es manifestava també a nivell parroquial: cada
terme tenia la seva parròquia i, per tant, feia innecessari citar amb detall els compo-
nents interns de l'alou, com ara cadascuna de les seves vil-les i vilars. Només calia
aclarir els seus límits externs, que generalment eren, també, termes de grandària
important com Caldes, Maçanet o la vall d'Aro en relació a Llagostera. La mateixa
situació trobem a Caldes, que esdevingué un castrum de domini comtal en els segles
XI i XII (Rossell 1945, 408-409, 418-421, 471). A Lloret, una part del terme de Maçanet
fins a principi del segle XI quan els comtes el van cedir en penyora al vescomte
Sunifred en 1002 (Pons Guri 1989, III, 18-29), o també a Maçanet i Palafolls on a mesu-
ra que l'escadussera documentació va apareixent des del segle XI, es fa evident la
jurisdicció d'altres magnats com els vescomtes o els Montseny, la qual cosa explica
l'absència de les fonts arxivístiques existents fins a començament del segle XI, d'ori-
gen eclesiàstic o comtal.

Pel que fa al sector del Maresme pertanyent al comtat de Girona, des de la desem-
bocadura de la Tordera fins a la riera de Caldes, la documentació no gaire abundant
permet distingir els termes centrats pels nuclis de Palatiolo o Palafolls, citat des de 948,
Pinida o Pineda, esmentada per primer cop en un document del comte Sunyer datat
entre el 898 i el 917, el terminio Crossanes –que segurament es tracta del sector de la
vall Alta amb llurs apèndixs marítims de Canet i Sant Pol, un terme citat per primer cop
en 985 en una donació del comte Borrell II a Sant Pol de Mar, i finalment el terme
d'Arenios que correspon a Arenys i s'esmenta des de 878 en el citat precepte (supra)
atorgat pel rei Lluís al bisbe Frodoí de Barcelona. En alguns casos, aquests termes que
tenen gran extensió contenien altres unitats menors o vil-les; per exemple en 878 s'es-
menta l'església de Sant Martí d'Arenys amb llurs uillae (Abadal 1952, 68-71), la qual