Page 231 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

res referències a Sarrià, Montagut i, potser també, a Medinyà (Canal et al. 2003, 321-330
i 336-339). Tot plegat ens fa pensar que els relativament extensos termes de Parietes
Ruffini i Castellum Fractum van ser creats per Carlemany, si no eren anteriors, i estaven
formats per diversos nuclis o unitats territorials. D'aquesta manera podem advertir la
dimensió administrativa del concepte uilla que no sempre s'assimilava a una dimensió
més "natural" de la geografia física i humana.

Els termes meridionals del comtat

En contrast amb aquesta relativa riquesa d'informació aportada per la documentació
per definir els àmbits septentrionals del comtat, els sectors meridionals i litorals —des de
la badia de Pals fins al Maresme— presenten una remarcable escassedat, tal com podem
observar en el mapa adjunt. Coneixem els noms d'unitats administratives extenses com la
vall d'Aro, Llagostera, Caldes, Maçanet de la Selva, la vall d'Arbúcies, Lloret, Tossa o
Tordera, citades en molts casos des de la fi del segle IX i principi del X, i que en alguns
casos afrontaven les unes amb les altres. Per exemple Llagostera ho feia amb Caldes,
Maçanet, Tossa, Cassà i la vall d'Aro, la qual cosa sembla parlar-nos del seu gran abast.
D'acord amb la informació aportada per la descripció dels límits de Llagostera, el seu
terme —que abastava Tossa a principi del segle X— tindria més de 10.000 hectàrees, i
Maçanet una quantitat no inferior, en contrast remarcable amb els termes septentrionals,
on les vil-les poques vegades superen el miler d'hectàrees i sovint no arriben a la meitat.
Aquesta desigualtat té la seva explicació, condicionada a les característiques de la
documentació conservada. La major concentració a la riba del Ter, a l'entorn de Girona
o als límits amb Empúries i Besalú s'explica principalment per la presència de la seu de
Girona, institució que va adquirir molts alous i dominis, prou documentats al seu arxiu.
El mateix podem dir dels dominis del monestir de Sant Medir i Sant Genís, que després
fou traspassat a Santa Maria d'Amer, la qual cosa ens proporciona, com ja hem vist, infor-
mació valuosa sobre algunes zones occidentals del comtat, des de la riera d'Amer fins a
l'alt Ter, Ja hem explicat que la dotació del monestir de Sant Daniel en 1018 és, en aquest
sentit, paradigmàtica, car ens permet refer, d'un sol cop, la topografia de l'entorn imme-
diat de Girona pels volts de l'any 1000. En contrast, els dominis laics apareixen més esca-
dusserament; només els coneixem quan aquests van passar a alguna institució religiosa,
com va passar, per exemple, amb els dominis dels Cervià al nord del Ter que, com ja
hem dit, en gran part passaren a la canònica de Santa Maria de Cervià per voluntat dels
mateixos senyors laics fundadors del cenobi.
També té la seva explicació la informació migrada dels àmbits centrals i meridionals
del comtat, on només l'escadussera presència d'algunes institucions monàstiques i unes
poques actes de consagració d'esglésies parroquials permeten albirar una major densitat
del poblament i l'organització territorial. Això passa concretament a algunes zones cos-
taneres, per exemple, on la presència dels monestirs de Sant Feliu de Guíxols i Sant Pol
de Mar ens permet entreveure una major complexitat poblacional a zones com la vall
d'Aro o part del Maresme des de mitjan segle X. D'altra banda, les actes de consagració
i dotació de parròquies com la de Santa Maria de la Bisbal, en 904, Sant Quirze
d'Arbúcies, en 923, Santa Coloma de Fitor i Santa Maria d'Amer, en 949, Santa Coloma
de Farners, en 951, i, en menor mesura, Santa Eulàlia de Vallcanera, en 969 (Ordeig 1993,
81-83, 150-152, 156-157 i 1994, 165-167, 279-282 i 282-283) ens permeten identificar amb
major precisió un poblament estructurat de forma clàssica, amb una uilla o centre prin-
cipal on s'estableix el temple, de vegades algunes vil-les secundàries —quatre a Amer,
dues a Arbúcies i la Bisbal, una a Santa Coloma i Fitor, respectivament—, i nombrosos