Page 229 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

especialment al llarg del Ter i la frontera amb els comtats de Besalú i d'Empúries, men-
tre són molt més escassos al sector meridional i al llarg de la costa, on els termes sem-
blen més grans. Només cal donar un cop d'ull al mapa adjunt per adonar-se'n. Si obser-
vem, per exemple, l'espai comprès entre el nord de les Gavarres i el Ter, entre el
Congost de Celrà i el límit amb el comtat d'Empúries, podem copsar l'existència d'una
vintena de vil-les i vilars: Celerano, Palacroto, Riardo, Iuniano, Boschaires, Burdilis,
Riosicco, Anteras, Molleto, Molletello, Flociano, Ferrarias, Genestedo, Valle Noves,
Bibiano, Vilano i Riurano. Excepte els termes que se situaven en indrets feréstecs de
l'interior de les Gavarres, que no van donar lloc a nuclis o termes consolidats posterior-
ment, la majoria dels situats a la plana entre les Gavarres i el Ter van donar lloc als
pobles i veïnats actuals –Celrà, Palagret, Bordils, Rissec, Juià, Sant Joan de Mollet, Flaçà,
Ferreres, Bevià, Riuràs... –, gairebé sempre amb els mateixos topònims. Els nuclis d'a-
questes vil-les se situen, i probablement ja se situaven aleshores, lluny de la riba del Ter
i els seus aiguats, i propers a les vies de comunicació, com era el cas de la via de Girona
a Empúries que travessava la contrada, la qual cosa ens dóna idea de la importància de
les condicions naturals, però també de les comunicacions, en la localització i pervivèn-
cia dels llocs centrals de poblament.
Alguns documents, com la dotació del monestir femení de Sant Daniel l'any 1018
(Marquès 1997, 63-66) ens permet assegurar que la mateixa organització administrativa
afectava tant les muntanyes com les planes. Entre les donacions de la comtessa
Ermessenda al cenobi figurava un conjunt força compacte integrat pels alous de ipso
Lacco (can Llac, sota la muntanya dels Àngels) vel in illorum termines (...)in uilla
Celrano –Celrà–, (..)sive in Uilario –els Vilers, a Madremanya–, (...)vel in Boschaires
–serra dels Boscals, a Juià–, (...)sive in Riardo –a Celrà, cap a Masvalls i la riera de
Palagret. En tots els casos els noms propis servien per identificar els termes on se situa-
ven els alous cedits pels comtes. El document aclareix que els alous dels citats termes
abans havien estat del vescomte Seniofred, que va morir vers 1010 i abans de
Guandalgod, aquest darrer mort o desaparegut en l'atac d'Al Mansur a Barcelona en 985
(Marquès 1993, 152), la qual cosa ens permet recular la cronologia dels topònims més
de trenta anys enrere; de fet molts dels noms ja havien aparegut en diversos documents
al llarg del segle X. Encara hi podem afegir els topònims del locum Valle Noves en 970
–Can Noves i la seva vall, a Sant Martí Vell–, el terminio de Montenigro –Sant Mateu de
Montnegre–, citat en 993, la uilla Olmedo –Santa Maria de Montnegre–, citada en 998, o
la més incerta del uillare Castellana o Castellarü citat en 923 (Rossell 1945, 388), que pot-
ser era Castellar de la Selva, però també podria tractar-se de la uilla de Llac, citada també
amb el nom del Castellar diversos cops en el segle XI (Marqués 1997, 68-69 i 77). Tot
plegat ens permet termenejar, gairebé totalment, el territori situat al voltant de la mun-
tanya dels Àngels, el més ferèstec al nord de les Gavarres repartit entre una desena de
termes, molts dels quals no es consolidaren i amb prou feienes han deixat el seu record
en la toponíma moderna –Riardo, Boscaires, Olmedo, Valle Noves... –, un fet gens sor-
prenent atesa la condició abrupta del terreny i la fragilitat del seu hàbitat, però que diu
molt sobre la densitat de la població i l'explotació del territori pels volts de l'any 1000.
Sembla evident, per tant, que aquesta organització administrativa local, que la docu-
mentació defineix de vegades com a loco (lloc) o terminio (terme), però més sovint uilla
o uillare, era utilitzada per l'autoritat eminent –primer els monarques i després els com-
tes, bisbes, monestirs o magnats laics–, però també pels compradors o donadors de qual-
sevol mena, per definir els indrets on se situaven els béns seents o els drets citats als
documents. Era lògic, per tant, que aquest tipus de entitat administrativa organitzés tot
el territori d'un comtat com el de Girona, de la mateixa manera que ho feia a tota la resta
de l'imperi carolingi en el segle IX o dels seus hereus en el X.