Page 225 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

petita unitat física, una cubeta fluvial emmarcada parcialment per petits relleus que
també feien, i en part encara fan, de divisors administratius. Sobre els límits del terme
de Cruïlles podem dir el mateix, car ja va ser indirectament definit a les darreries del
segle IX amb els seus límits entre Sancti Saturnini -de l'Heura- a ponent, Mulinensis i
Cardonarias -Monells i Corçà- a tramuntana, i Fontanetum-la Bisbal a llevant.
De tota manera cal relativitzar aquesta relació entre termes antics i moderns i no
donar sempre a les vil-les altmedievals el paper de precursores dels termes municipals,
car en molts casos aquest origen cal cercar-lo en les parròquies. Si observem, per exem-
ple, els límits parroquials de Sant Quirze d'Arbúcies en 923, que són els de la seva vall
que inclou aleshores diverses vil-les, vilars i esglèsies, veurem com s'ajusten força als
actuals del terme municipal (Marquès 1994, 73-76). De la mateixa manera, l'actual terme
de Llagostera o de Cassà no és el resultat d'una única villa -en el segle X n'incloïen mol-
tes, com veurem- sinó d'uns termes més extensos que foren unificats per una decisió de
llurs domini o senyors -els comtes i comtesses en el cas de Llagostera- i esdevingueren
termes o dominis compactes al voltant d'un únic temple parroquial, que donà lloc en el
segle XIX a l'actual terme municipal. En tots aquests casos la villa principal, que gene-
ralment ocupava un lloc ben central, esdevingué el nucli o poble central posterior, men-
tre les vil-les i vilars secundaris donaren lloc als veïnats o s'extingiren.

L'origen de les vil•les altmedievals: certeses i hipótesis

Si aquesta organització territorial sembla afermada en el segle IX, i fins i tot pot albi-
rar-se en temps de Carlemany, podem plantejar-nos que pugui ser anterior? No podem
ignorar el fet que el concepte ui/la havia nascut per designar el conjunt d'edificis o resi-
dencia principal d'una explotació agrícola, i aquest és el significat que li hem de donar
al llarg de tota l'època romana. En canvi des del segles VI-VII és un dels noms -altres
són domus, fundus o curtis- que defineixen els districtes locals a tot l'occident europeu
i sembla posseir una dimensió principalment administrativa des del punt de vista de les
fonts escrites. Com ha pogut fer tota aquesta evolució al llarg de mig mil-lenni? En quin
moment o època es produí el canvi? Aquesta és una qüestió debatuda de fa temps per
la historiografia europea, que tradicionalment n'ha donat una resposta negativa -no hi
ha relació evolutiva-, atès el gran nombre de vil-les abandonades durant l'antiguitat tar-
dana, un fet innegable a la llum de l'arqueologia que semblava indicar una desorganit-
zació -o potser reorganització-. del poblament i l'administració local des de la fi del baix
imperi romà (Del Romà al Romànic 1999, 103-120), sense adonar-se que la recerca a llocs
abandonats només referma allò que ja és evident, però també caldria prospectar als llocs
que han mantingut l'hàbitat fins als nostres dies, certament més difícils d'excavar. També
va arrelar la visió de la ui/la carolíngia com un domini bipartit -amb la reserva senyo
masos- de creació ex novo, però els historiadors "meridionals" van rebutjar que -rial i el
aquest model fos aplicable a la Mediterrània (per a una síntesi del debat vegeu Salrach
1997, 105-118 i 135-141). Però no podem ignorar que Carlemany no sembla imposar als
territoris conquerits a finals del segle VIII una nova organització política i territorial, sinó
que va respectar molts aspectes de l'antiga, com podem veure en el cas de la legislació
amb el manteniment del Liberludiciorum i de moltes funcions i institucions d'arrel goda,
com ja havia fet el seu pare Pepí a la Septimània mig segle abans (Abadal 1986, 19-35).
D'altra banda, recordem en el precepte citat de 834 la referència a les vil-les de Mollet i
Millars, que a diferència de les altres vil-les que havien estat donades per Carlemany i
els seus fidels a la Seu de Girona (... )a longo tempore inibipossidere dinoscitur (Marquès
1993, 57), és a dir que eren possessió episcopal des de feia molt de temps, abans de
Carlemany i, per tant, de la presa de Girona pels francs.