Page 226 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

Tornant a la qüestió dels orígens de la uilla, a l'època romana no hem d'oblidar que
és un conjunt d'edificis que funcionen com el centre d'una explotació rural –el fundus–,
mentre que des d'època baiximperial i germànica el concepte passa a significar petit dis-
tricte rural o simplement poble en sentit administratiu. Hi ha hagut, per tant, un canvi
de significat, difícil de situar cronològicament, que sembla ja ben establert en el segle
VI, i que tal vegada sigui anterior car ja en el segle IV algunes lleis imperials empren el
terme villa en el mateix sentit que possessio o fundus (Codex Theodosianus V, XIII).
Aquest darrer és encara vigent a Itàlia en el segle X, on molts documents citaven enca-
ra els fundi com els termes on se situaven els béns definits: "(..)in loco et fundo
Garbaniola" –881–, "(.. )in locus et fundus Poncianella" –989– (Settia 1995, 2-3). A
Hispania no podem ignorar que la legislació i les actes conciliars visigodes citen diver-
ses vegades les uillae, encara que la major part de la historiografia les ha identificades
com a grans explotacions agràries, d'acord amb el seu significat en època romana.
Recordem, per exemple, la coneguda llei d'Ègica de 702 contra la fuita d'esclaus, que
recordava que no hi havia ciuitates, castella, uici aut uillae, on no es trobessin fugitius
(Lex Visigothorum, IX, 1, 21) o l'estructura territorial que ens dibuixa Isidor de Sevilla,
tan semblant (Etym., XV, 2, 13). Al nostre entendre, aquesta jerarquització dels centres
de poblament correspon també a una jerarquia de 1'administrició territorial, on les uillae
se situaven en el darrer graó perquè eren els nuclis locals més bàsics. De la mateixa
manera una llei manava al comes ciuitatis actuar contra les prostitutes quan aquestes
actuaven in ciuitate, però era un iudex simplement l'autoritat competent quan anaven
per uicos et uillas (Lex Visigothorum, III. 4.17), on tornem a trobar que les uillae se situen
com les unitats menors, per sota de les ciuitates i els uici. També coneixem la figura del
uilicus, que tradicionalment ha estat interpretada com la d'un intendent de les finques o
vil•les reials visigodes, però que mostra la seva funció de funcionari o càrrec públic local
en un text de Cassiodor a començament del segle VI –entre 523 i 526– on en nom del
rei Teodoric s'ordenava que fossin destituïts de llurs funcions els vilicorum quo que
genus, és a dir els caps administratius de les vil-les d'Hispania, ja fossin possessiones pri-
vades o fundi públics, que permetien que els seus habitants –ingenui o lliures aclareix
el text– haguessin de prestar servituds il-lícites en benefici dels C..)Gothis in civitateposi-
tis, versemblantment les guarnicions visigodes instal-lades a les ciutats des de la con-
questa goda (Cassiodor, Variae, 5, XxxVIIII). Aquests uilici al nostre entendre han de
ser assimilats als possessores de la legislació baiximperial dels segles IV i V, definits repe-
tidament com els gestors o administradors públics dels fundi o termes locals, que entre
els segles V i VI semblen canviar el nom genèric en profit de la uilla. La funció pública
dels uilici també era palesa en una llei de Recared –entre 587 i 602– segons la qual es
castigava aquells càrrecs públics territorials –comes, uicarius aut uilicus diu el text– que
imposaven a la població exaccions i treballs en llur profit (Lex Visigothorum, XII. 1); si
el uilicus era un càrrec públic, sembla evident que la uilla també era una circumscrip-
ció pública. L'anàlisi de la uilla a la França merovíngia o la Itàlia llombarda potser ens
portaria a conclusions semblants. Però el debat no ha posat d'acord els especialistes
sobre aquesta qüestió tal com posa de relleu Salrach "(...)aunque los historiadores
(...)generalmente han identificado la villa altomedieval con el dominio, quizá porque la
han considerado heredera directa de las villas-explotaciones rurales del Bajo Imperio
(..)Actualmente se abre camino la idea de que la villa de época germànica i carolíngia
(...)era una demarcación de carácter público C ..)y como tal el espacio de encuadra-
miento de una comunidad rural" (Salrach 1997, 78). Durliat, més radical, en referir-se a
la uilla dels regnes germànics afirma "(..)podem entendre per qué la uilla és un poble.
Una circumscripció administrativa correspon a una realitat humana í aquesta esperpe-
tua sovint al llarg dels segles, o dels mil Tennis (...)Això explica que tinguin una església