Page 224 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

tres dies. En tot cas l'existència dels vilars com a llocs concrets dins les vil-les sembla
afirmar que aquestes també eren llocs concrets o centrals, amb una posició dominant, a
més de donar el nom a uns termes més o menys grans. Altres indrets de comtats veïns
presentaven situacions semblants, al comtat d'Empúries, amb els citats judicis dels anys
881 i 889, on es resolgueren litigis sobre límits de termes entre la uilla Uliano, i les vil-les
veïnes de Quartu que uocant Bedenga i Torrocella. Aquestes tres antigues uillae són
actualment els tres pobles veïns d'Ullà, Bellcaire i Torroella de Montgrí, amb límits muni-
cipals semblants als de fa més de mil anys.
Si la continuïtat territorial o veïnatge de les uillae pot ser ben establert amb els exem-
ples citats, això també ens permet acostar-nos a la qüestió dels seus límits i defensar la
hipòtesi d'una gran permanència en el temps, Quan analitzàrem els límits dels termes al
voltant de Girona ja observàrem l'estabilitat de molts d'ells fins als nostres dies o èpo-
ques molt recents, car en alguns casos les vies de comunicació o els rius realitzaven
aquesta funció aleshores i més endavant, com podem veure en el casos de Salt (Canal
et al. 2003, 308), Fornells (Canal et al. 2003, 261), Llambilles (Canal et al. 2003, 270-271),
Sant Daniel (Canal et al. 2003, 314) o Vila-roja (Canal et al. 2003, 346). L'anàlisi dels con-
junts esmentats més amunt al voltant de Monells i la Bisbal ens porta a conclusions sem-
blants. En el cas de la uilla de Monells, la definició dels límits del seu terme fa dir a
Mallorquí "(..)totes aquestes afrontacions encara són vàlides en l'actualitat" (Mallorquí
1999, 37, nota 7). Monells mantingué aquest terme i límits primer com a uilla, després
com a parròquia i finalment com a municipi, durant més d'un mil-lenni, fins a la seva
incorporació al municipi agregat de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura ja en la
segona meitat del segle XX. A la Bisbal hi trobem una situació una mica més complexa,
car les uillae de Fontanetum i Palatio Maurore, diferenciades en els documents de final
del segle IX i principi del X, es devien agregar en aquell segle, car el precepte papal de
l'any 1002 al bisbe Odó l'esmentava formant un alaude vel fisco relacionat amb Sancte
Marie quem dicunt Epíscopale (Marquès 1993, 160-161). Des de final del segle IX la uilla
Fontanetum sempre es relacionava amb les veïnes de Fonsedictus i Vulpiliaco —Fonteta i
Vulpellac— que avui formen part del municipi de Forallac i encara defineixen els límits
orientals de la Bisbal: per la banda occidental Crucilias —Cruïlles— ja era un altre límit, tal
com deia el precepte del rei Odó a Petroni l'any 891 (Abadal 1952, 385-386). Per com
els límits actuals de la Bisbal només caldria afegir el terme de la uilla Palatio -pletar
Maurore amb els seus vilars Tulio i Maurello, avui els veïnats del Vilar i Sant Pol, respec-
tivament. Disposem d'un altre exemple prou significatiu, la uilla o terminio de Lac, Llach
o Laco —avui can Llac, sota la muntanya dels Àngels— que fou definida amb els seus límits
l'any 1028 (Marquès 1997, 68-69). Les seves afrontacions amb el terme de Madremanya,
el torrent del Rissec i la carretera de Girona a Madremanya, corresponen exactament a
l'apèndix meridional de l'actual terme de Sant Martí Vell, al sud de la citada muntanya.
L'estabilitat fonamental de molts límits dels termes al llarg de més d'un miler anys és
perfectament explicable si tenim en compte, com ja hem dit, que sovint les uillae eren
unitats humanes i geogràfiques "naturals ", més que no pas propietats. Si observem la
topografia de Monells, la uilla Mulinensis en 898, veurem un espai central pla solcat pel
torrent del Rissec, a la riba del qual es devia assentar la uilla ja en època antiga, de la
mateixa manera que després ho van fer l'església i el castell, mentre que del nord pro-
venen les rieres de la Canal i el torrent de can Bibès, que formen dues petites valls que
podrien haver estat els indrets dels vilars de Surdes i Fílkarolas, encara que això només
sigui una hipòtesi, car els topònims es van perdre. Al nord i al sud, petites serralades i
turons limiten l'antiga uilla amb Millars, Planils, Anyells o Cruïlles. Monells, per tant, no
ha estat només una unitat humana i administrativa al llarg del temps, sinó també una