Page 220 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

Si analitzem algunes de les referències genèriques al govern de les vil-les citades en
els preceptes d'immunitat atorgats a la seu de Girona al llarg del segle IX, veurem com
donen indicis valuosos del seu govern. Recordem que els preceptes donaven a les ins-
titucions receptores –bisbats, monestirs o magnats laics– el dret a governar-les al marge
de les competències de les autoritats estatals ordinàries –els comtes i els seus subal-
terns. Això és el que vol dir el precepte atorgat a la seu gironina en 899 pel rei Carles
on es diu: "(..)ipsius vero Nomines que in supradictis uillís habitant vel habitaturi
sunt, tale obsequium vel tale servitium supradicto episcopo vel suis successori bus faciant
et serviant qualem comitibusfacere consueverunt tan Spani cum ceteri et nullum cen-
sum vel servitium ullo unquam tempore ingerere eis presumat" (Marquès 1993, 93-96).
El precepte atorgava a la seu un grapat de vil•les escampades pels quatre comtats del
bisbat, entre les quals les gironines de "(...)Petra Altra (..)cum terminis suis,
(..)uillam Parietes Rufini, (.. )Casteilum Fractum et medietatem de uilla Molleti, et uilla
Fonsedictus et uillares que sunt in valle Araze (...)et uillam Quarciano cum suis uilla-
ribus (..)et uillarem Faiam cum aliis uillaribus (..)et uillam que uocatur Elzeda", a
més del conjunt format pel domini episcopal de la Bisbal: les vil-les Fontanetum,
Fonsedictus i Palatio Maurore amb els vilars Tulio, Maurello i Apiolas. Deia el precep-
te de 899 que els habitants d'aquestes vil-les havien de donar al bisbe la mateixa obe-
diència i el mateix servei que abans donaven al comte, tant els hispani –amb un esta-
tut especial– com els altres i ningú altre no tenia dret a imposar-los tributs o serveis,
excepte el bisbe, és clar.
Com podem observar, el text remarcava 1'excepcionalitat de la condició d'aquestes
vil-les, algunes donades als bisbes des de feia més d'un segle, i on només aquests
podien actuar com a autoritat, imposant-hi tributs (censum) i serveis de tota mena
–inclosos els militars i els judicials, afegim nosaltres. El document també ratificava
aquesta excepcionalitat en esmentar que els bisbes actuaven amb les mateixes funcions
que els comtes que, per tant, eren les autoritats ordinàries a totes aquelles vil-les que
no haguessin estat cedides en aquest o cap altre precepte d'immunitat atorgat a bisbes,
abats o magnats laics, donacions cada cop més abundants a les darreries del segle IX
per part dels monarques carolingis. Sembla evident, per tant, que els termes locals es
trobaven en principi sota l'autoritat governativa ordinària del territori: el comes, uice-
comes, uiccarius, iudex públicus o centenarius, citats repetidament i en aquest ordre
jeràrquic als preceptes catalans dels segles IX i X, noms que ens recorden, amb excep-
ció dels vescomtes, els càrrecs de l'administració territorial visigoda i, fins i tot, del baix
imperi romà, Només quan les vil-les havien estat atorgades als senyors immunistes –en
el cas dels bisbes gironins–, quedaven sota la seva autoritat, encara que aquests actua-
ven amb els mateixos drets i limitacions que els comtes, car havien d'aplicar la matei-
xa legalitat i fiscalitat –recordem la fórmula emprada en el precepte de 899. Sembla
probable que no totes les vil les sota l'autoritat comtal –les que no eren de cap insti-
tució o senyor immunista– estiguessin sota llur domini directe. Moltes haurien estat
donades a delegats o representants inferiors –vescomtes, veguers, jutges, centeners...-
com a remuneració o dotació de llurs funcions, però sense immunitat, car no hem d'o
eren una important font de la fiscalitat, especialment la relaciona- -blidar que les vil-les
da amb la terra i llurs guanys, tal com recordava el precepte del rei Odó l'any 891 quan
esmentava que les vil•les i altres drets (impostos) atorgats a la seu eren donats en con-
cepte de stipendia clericorum (Marquès 1993, 81-82), és a dir com a salari o remune-
ració dels clergues. Si això passava amb el clergat, amb més raó calia fer-ho amb els
funcionaris laics, començant pels comtes, que sens dubte rebien el seu stipendium o
beneficium dels rendiments de determinades fraccions del tributs cobrats a tot el com-
tat –els repetidament citats pascuarium i teloneum– i també dels censos i serveis dels