Page 215 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

Les vil•les i els vilars altmedievals del territori
del comtat de Girona (s. IX-X)

Orígens, estructura, descripció i cartografia dels termes locals
a les contrades gironines en època carolíngia

En el volum anterior d'aquest llibre, van dedicar algunes pàgines a l'anàlisi del pobla-
ment —les vil-les i els vilars— en el territori immediat a Girona, des del punt de vista gene-
ral (Canal et al., 2003, 369-387) i també del més concret referit a cadascuna de les uni-
tats administratives que l'integraven (Canal et al., 2003, 231— 347). Ara el nostre objectiu
es demostrar com les uillae estructuraven tot el territori del comtat i, per tant, l'adminis-
tració territorial d'un estat altmedieval com el carolingi estava integrat, localment, el més
bàsic, per una unitat comuna a tot el territori —la uilla—, d'una manera semblant com en
un nivell intermedi ho feien els comtats. Per tant, el nostre treball està dirigit a definir,
en l'espai concret d'un comtat, els aspectes polítics de les uillae, les seves funcions com
a engranatges bàsics de l'estat, la qual cosa no treu que hi hagi altres dimensions —hom
pot estudiar la uilla com a unitat de poblament o les formes d'explotació econòmica en
el seu si—, però això queda fora dels objectius d'aquest treball.
La documentació altmedieval gironina identifica un gran nombre de termes, general-
ment dits uillae i uillares, citats com les unitats locals on se situaven els drets o béns
definits als documents. Una ràpida lectura dels textos publicats als diplomataris gironins
on s'han donat a conèixer la major part dels textos conservats dels segles IX i X estalvia
més comentaris (Marquès 1993 i Martí 1997). Així, per exemple, el document més antic
conservat a l'Arxiu de la Seu de Girona, de l'any 817, tracta de la definició dels límits de
la uilla de Bàscara, un judici que tingué lloc en una altra uilla, la de Borrassà (Marquès
1993, 55-57). Aplegant aquest bagatge documental, que n'abasta centenars, arribem a
identificar i, en la majoria dels casos, podem situar més de tres-cents termes locals en el
territori del comtat de Girona cap a l'any 1000. Una gran part d'aquests llocs ja han estat
cartografiats en l'Atles del Comtat de Girona —785-993— (Bolòs i Hurtado 2000), que
forma part de la col•lecció d'Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia, que s'atura a
la mort del comte Borrell II en 993, data que es considera la fi d'aquesta etapa. Nosaltres
hem volgut allargar la cronologia fins a l'any 1020, ja que pensem que els nombrosos
documents de principi del segle XI poden oferir una informació més completa sense dis-
torsionar el mapa de l'any 1000, car tots o la gran majoria dels termes citats entre els
anys 1000 i 1020 ja ho són en documents més antics.
L'anàlisi del fenomen de les vil-les i els vilars d'època carolíngia o altmedieval a
Catalunya ha estat realizat per diversos autors, des de Ramon d'Abadal, que tot publi-
cant els diplomes d'època carolíngia feia també la primera cartografia de les vil-les d'a-
questa època a la seva monumental obra Catalunya carolíngia, especialment pel que fa
als comtats de Pallars i Ribagorça i en relació als preceptes d'immunitat atorgats pels
monarques carolíngis, amb la informació topogràfica dels quals Abadal elaborà diversos
mapes (Abadal 1952, Apèndix), passant per Pierre Bonassie, que va introduir la reflexió
moderna sobre aquests termes (Bonnassie 1979, 188-191 i 1981, 228-233), els citats Jordi
Bolòs i Víctor Hurtado, Lluís To (1991, 212-239, i 1997, 43-61) o Josep M. Salrach (1998,
9-28). En alguns casos, com els de Bolòs i To, la seva anàlisi ha aprofundit concretament
en els termes del bisbat i el comtat de Girona, la qual cosa ens permet tenir un nivell
de coneixement d'algunes de les seves característiques estructurals força acurat. No
podem ignorar el nombre relativament important d'estudis sobre diversos aspectes d'al-
gunes vil-les concretes de la demarcació episcopal gironina, com ara les de Bàscara