Page 212 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

alodium (Solius). Ideo facimus (...)definicionem atque evacuationem de ipsis Olius cum
suis terminis (..)excepto ut non babeas nec facias castrum neque castellum neque
turrem infra terminos prescriptos sine nostro conslilio et voluntate et excepto (...)recent
quod non debet exire de ipsa francheda que facit Vitalí (...)et excepto alio sancti Felicis
monasterii quod habet vel habere debet (...)afrontat (..)oriente ... in ipso minar de
Mordanag vel in ipsa petra que est in prato ad Rabal vel in petra subra altra (...)meri-
die (..)in Spodola (..)occiduo (..)in ipsas Taladas et in agua Maçanera et in torren-
te eius et in fonte de Olmera et in campo comitali de ipsa Toveda et in torrente de Linars
(..)circii (..)in Aqua Aradis que est in termine ínter nos et te ex hac parte cum pre-
dicta Aqua Maçanera, et exeadem parte circi affrontant in Petra Fixa" (Rossell 1945,
411-412) Recordem que el terme de Solius havia estat adquirit en els anys 921 i 939 per
les comtesses Garsenda i Riquilda. Sant Feliu també hi tingué possessions: els alous dels
hispans citats en la despareguda donació dels comtes Sunyer i Riquilda, abans del 950,
i confirmats en el precepte reial del 968. L'any 993, el comte Borrell II deixava a Sant
Feliu el seu alou d'Olius, però és possible que aquest llegat no s'acomplís totalment,
perquè mai trobem "tot" Solius en possessió del monestir. Sigui com sigui, a mitjan segle
XI, els comtes havien perdut gran part dels seus drets en aquell terme, car l'any 1057
renunciaven al domini de l'alou, format per tot el terme, en profit del citat Ramon
Seniofred, tot i que li prohibien aixecar cap castell o torre en el seu terme. Això indi-
caria alguna mena de residu dominical per part dels comtes. A més, el citat Ramon
Seniofred no podria perjudicar els drets que tenien un laic anomenat Vidal i Sant Feliu
de Guixols. Com ja hem vist, el monestir tenia un alou a Solius procedent de les dona-
cions comtals del segle X.
La naturalesa feudal també havia arribat a articular les relacions dins l'estament ecle-
siàstic. En aquest sentit, alguns testaments de clergues del segle XI ofereixen bons exem-
ples. És el cas del testament del clergue i jutge Guitard (1064), que va deixar diversos
alous que tenia a la vall d'Aro a la canònica de la seu: "(. ..)omnia alodia que sunt in
valle Aradis ab ecclesie Sancte Christine usque ad terminium parrochie Sancte Marie de
Filafamis". A més deixava al monestir de Sant Feliu de Guíxols "(...)omnia sua sacraria
cum vasculis (...)qui sunt sub prefata ecciesia usque ad mare et usque ad ipsa Toueda,
juntament amb altres donacions (..)suum aurum C..Matfredo clerico (...)quem habebat
(...)in cigar de Santo Amancio et in ecclesia de Fenals (..)Et reliquid ipsa sua vascula
omnia que erant in predicta sacraria Sancte Maria de Fenals" (Martí 1997, 274). En pri-
mer lloc, deixava tot el que tenia en el territori comprès entre l'església de Santa Cristina
i el terme de Santa Maria de Filafamis, que a començament del segle portava l'advoca-
ció de sant Esteve en la dotació de la canònica de la seu l'any 1019. També va deixar al
monestir de Sant Feliu totes les seves sagreres (cases a tocar l'església) amb els béns
mobles que tenia a la sagrera de Sant Feliu de Guíxols, amb altres terres, vinyes i masos
que tenia des de l'esmentat monestir fins al mar i Tueda. Notem que aquesta descripció
indica, per primer cop, l'existència d'un nucli de cases, una sagrera, al voltant del mones-
tir. Finalment deixava a un altre clergue, anomenat Matfred, una part de les rendes que
rebia de les sitges (els dipòsits de cereals) de Sant Amanç, al mateix terme de Sant Feliu,
i també una part dels rebuts per l'església de Fenals i dels béns que tenia a la seva sagre-
ra. No podem deixar de notar que els mateixos llocs de Tueda, Sant Amanç i Fenals s'es-
mentaven l'any 1052 en el conveni que l'abat Arnau de Sant Feliu havia signat amb
Bernat Gausfred de Pals. D'alguna manera desconeguda aquests feus havien passat a
mans del clergue Guitard i aquest, en el seu testament, els retornava al seu senyor: el
monestir i l'abat. També sabem, gairebé segur, que el Matfred que va rebre els esmen-
tats drets l'any 1064 era parent, i potser pare, del Bernat Matfred, que va rebre l'alou de
Fenals en el testament de Bernat Gausfed de Pals l'any 1098. Si dos Matfreds apareixen