Page 208 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

aleshores. Entre les diverses donacions figurava la "(...)medietatem (..)parrochia sancti
Stephani qui est sub appenditio sancti Martini de Romaniano" (Marquès 1993, 178). La va
fer Arnust (Potser el magnat Arnust de Begur?), que va donar la meitat dels delmes de la
parròquia de Sant Esteve, que era un apèndix –és a dir, una part– de la de Sant Martí de
Romanyà. Una reelaboració posterior del mateix document aclaria: "(..)domos de uilla
sancti Stephani qui est appendicium per sancti Martini de Romaniano(..)" (Marquès 1993,
180), és a dir que la donació comprenia la meitat –dels drets– de les cases de la villa de
Sant Esteve definida, un altre cop, com un apèndix de la parròquia de Sant Martí de
Romanyà. Per documents posteriors sabem que la citada parròquia i villa de Sant Esteve,
va esdevenir Santa Maria de Filafamis al llarg del segle XI, i posteriorment Santa Maria de
Bell-lloc, el seu nom actual. En tot cas, els documents ens mostren la realitat d'uns béns
parroquials apropiats per la noblesa, en molts casos al llarg del segle X.

La feudalització dels dominis en el segle XI:
comtes, bisbes, abats i magnats laics

Si des de la darreria del segle IX s'havia fet evident la presència de tres poders a la
vall d'Aro, els bisbes, els comtes i, més endavant, el monestir de Sant Feliu, un document
del 1041 ens aclareix la força d'un altre poder gens negligible, la noblesa territorial, que
ja s'insinuava a començament del segle. Es tracta de la donació del castell de
Benedormiens –el Castell d'Aro, situat en la parròquia de Santa Cristina–, a l'esmentat
monestir i al seu abat Llandric. Els donadors eren la comtessa Ermessenda, el seu germà,
el bisbe Pere Roger, i Gausfred Vidal de Pals i la seva esposa Quíxol, els nobles més
importants de la zona. El document afirma que tots ells havien fet aixecar "(...)illum cas
-trum appelatum Benedormiens ab ommibus eiusdem in comune aedificatum custodiretur
a militibus vel peditibus per diem et noctem omni tempore, ut omnes homines a Colonico
usque ad monasterium Sancti Felicis cobabitantes absque ulla infestatione manere possent
(..)eidem castrum (..)dederunt in jus etpotestatem sancti Felicis (...)cum (...)decimas et
primitias (..)infra parrochiam sancte Christinae vallis Aradi (..)ad custodiendum pre-
dictum castrum ab ipso portu de Pinel usque ad portum de Castelar sicut ipsa via exiens
a monasterio et vadent per ipsas Canellas et per planura et collum sancti Pauli usque ad
parrochiam sancte Marie de Fanales per directum pergens determinat in rivum Aradi et
sic descendit ab ipsa predicta via in omnibus locis usque in mare" (Marca 1688, doc.
núm. 223), és a dir que tots ells havien fet aixecar el castell en comú per a la defensa del
litoral entre Calonge i Sant Feliu. Això significa que la construcció –o reedificació– del
castell s'hauria produït feia pocs anys. La donació es feia amb totes les possessions i béns
adjudicats a l'esmentat castell, incloent-hi els delmes i les primícies, donats per
Ermessenda i Pere Roger, d'una part del terme de la parròquia de Santa Cristina d'Aro.
Concretament el sector litoral que començava al port del Castellar, a la badia de Sant Feliu
de Guíxols fins al port del Pinell, que segurament feia de límit amb la parròquia de Fenals,
i per l'interior fins a la via que sortia del monestir cap al pla i coll de Sant Pau (o Sant
Pol, a la platja del mateix nom) i baixava cap al riu d'Aro, en direcció a Fenals, on dava-
llava fins al mar. Es tractava, si fa no fa, de la mateixa via que avui va des de Sant Feliu
de Guíxols cap a Palamós, per Platja d'Aro i Calonge. Per altra part, els citats Gausfred
Vidal i Quíxol també van donar al monestir l'alou (és a dir els drets i possessions), amb
la seva part dels delmes i primícies que tenien en el mateix indret, és a dir, en el mateix
sector litoral de la citada parròquia, des del mar fins a l'esmentat castell.
D'aquesta manera sabem que el terme de la parròquia de Santa Cristina d'Aro arriba-
va fins al mar, fent una falca entre els termes de la parròquia de Fenals i del monestir