Page 203 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

dora havien rebut mitjançant un precepte de donació reial —segurament a final del
segle IX—, la qual cosa devia comportar les excempcions jurisdiccionals habituals en
aquest tipus de documents. L'esmentat terme afrontava a llevant amb els termes de la
vall d'Aro i Penedès. Això vol dir que els límits de la vall, per la banda de ponent, eren
semblants als actuals, els termes de Llagostera amb el seu veïnat de Penedes. La venda
també sembla indicar que allò que s'intercanviaven els donadors i receptors dels alous
esmentats en els documents dels segles IX-X eren dominis públics, sobre els quals tenien
dret a percebre rendes i tributs d'origen públic, a partir de les quals es podien fer frac-
cions, com la meitat de Llagostera, que va ser objecte de venda entre Emo i Garsenda.
Desconeixem si la meitat dels drets continuaren en mans de la venedora o si la compra
va completar el domini comtal sobre Llagostera, tal com es palesava en segles posteriors.
Set anys després, la citada comtessa Garsenda va fer una altra compra, de fet una
recompra, quan Sendred 1i va vendre, pel preu de 300 sous, el seu alou, sense citar-ne
el nom, situat entre el mar, Tossa, Llagostera, Romanyà i, per la banda de llevant, sense
arribar al mar ni citar el terme intermedi, sinó especificant que afrontava amb el riu
Llobregat, la Pedrafita, la Roca Rodona i el mar "(...)Sendredus venditur sum tibi
Gercindes comitissa emptrice (...)in comitatu Jerundense, infra fines de Valle Arate
(..)alodem meum quod ego emi de te ipsa emptrisse (...)de oriente in rio quae dicunt
Lubricato et in ipsa Petrafita qui est in ipso Prato que dicunt Adrabaldo et in ipsa rocha
quae dicunt Rotunda et descendit usque in mare (...)meridie in monte que dicunt Torsa
( ..)occidente in termines de Lagostaria (...)circii (...)in termines de Romagnano
(..)cum suis uillaribus id est domos, cursis, hostos, terras, vineas, pratis, silvis, garricis,
aquis" (Blanco 1991, 72). Gràcies a la precisió d'aquestes afrontacions sabem que es trac-
tava del terme de Solius, sens dubte un dels appendicia o apèndixs de la vall citats en
el precepte reial de l'any 881, i també un dels vilars o petites vil-les esmentades en el
precepte del 899. La comtessa recomprava un alou, segurament el terme sencer si com-
parem el seu preu de venda amb el preu de la meitat de la vall de Llagostera pocs anys
abans. La compra incloïa els vilars o comunitats integrats dins l'alou, amb la corrua habi-
tual d'elements citats, cases, corts, horts, terres, vinyes, prats, pastures, boscs i aigües, o
sigui tots els drets fiscals corresponents als esmentats béns.
Desconeixem com es pot relacionar aquesta possessió comtal a la vall d'Aro, que era
anterior a l'any de la venda (921), car hem de recordar que la citada comtessa ja n'ha-
via estat propietària abans, amb el domini episcopal de la vall, atorgat en el precepte
reial del 881 i confirmat el 899. En els primers anys del segle X, sembla com si la famí-
lia comtal hagués adquirit alous a la vall, com ho estava fent a la veïna Llagostera,
Aquesta presència sembla encara més evident en el precepte reial atorgat pel rei Carles
el Simple al bisbe Guiu, l'últim concedit per un rei franc a la seu gironina, l'any 922, on
entre molts altres temes hom esmentava `cilla Malveto cum terminis suis, et est in Areze,
et quidquid Wifredus comes iam dicte eclesie concessit in Areze" (Marquès 1993, 117); en
el diploma se cita, entre les diverses possessions de la seu, la villa de Malvet, és a dir
Santa Cristina d'Aro, i tot allò que el difunt comte Guifré va concedir a la seu a la cita-
da vall. Això vol dir que el difunt comte Guifré Borrell, casat amb la citada Garsenda i
mort el 911, havia concedit possessions a la seu, de naturalesa i extensió desconeguda,
ratificades en el precepte reial del 922. Sembla que la possessió episcopal de tota la vall,
molt explícita el 881 i menys evident el 899, s'hauria reduït a només un terme, la villa
de Malvet l'any 922, a més de tot el que el difunt comte Guifré havia concedit pocs anys
abans, car els anys del seu govern a Girona cal situar-los entre 898, quan se cita l'ante-
rior comte Gausfred, i el 911, quan Guifré va morir. En qualsevol cas, la naturalesa públi-
ca dels alous o possessions donades o venudes, sembla evident, tot i que resti implíci-