Page 206 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

guna d'aquestes donacions, com, per exemple, en el testament del comte Borrell 11 (993),
germà del ja citat comte Miró. Els seus almoiners, entre els quals hi havia els seus fills,
els comtes Ramon Borrell i Ermengol, van donar al monestir de Sant Feliu l'alou de
Solius. Probablement es tractava més d'una confirmació que no pas d'una nova donació,
com també passava amb l'alou de Tossa que el comte Miró havia deixat al monestir de
Ripoll l'any 966, i que també citava el testament de Borrell II l'any 993 "(...)ad cenobio
Sancti Felicis in Gissalis ipsum meum alaudem de Olius" (Baraut 1981, 63-65).
El precepte també esmentava algunes de les immunitats de qué ja gaudien el mones-
tir i els seus alous, com la exempció del pagament de censos i altres drets públics a cap
altra autoritat que no fos l'abat, encara que no hem de pensar que aquesta exempció tin-
gués el seu origen en aquest precepte, car en l'últim terç del segle X, l'autoritat dels reis
francs havia esdevingut més aviat simbòlica.
L'any 1014 es va redactar un dels documents més significatius i curiosos per aclarir
alguns punts sobre els orígens del monestir de Sant Feliu i dels seus alous en el segle X.
Aquell any, els comtes Ramon Borrell i Ermessenda van encarregar la restitució d'una
escriptura de donació que el monestir havia rebut de mans dels comtes Sunyer i Riquilda,
per tant de data anterior al 950: "(...)alodem quem dicunt Spanedat qui est in predicto
comitatu (Gerundense) (...)infra termines de valle Arazi, vel de Lagustaria, et in
Romaniano, et in ipsos Turnos, vel in Olivos, et in Fenales, et in Colonico, et in Penedes
(..)que antecessores nostri quondam bonae memoriae Suniario Comité et Richelles comi-
tissa dudum dederunt a predicto monasterio per escripturam donationis et illa perd ita fuit
per sola negligentia, casu atque incuria et infestatione paganorum igne combusta (..)id
sunt casas (...)hortis (.. .)arbori bus (...)terris, vineis, silvis etgarricis, molendinis, cultum et
heremum, lapides etfontes, glandiferis, pratis, pasquis (...)afrontat (...)orientis (...)in ipsa
mare similiter etpervadit usque ad portum de Torsa, occidente (...)subjungit etiam termes
de Rioclaro et de Calidas (...)circi (...)annectet cum termines de Aclet etpervadit usque ad
ipsos vancellos de Romaniano et inde vadit usque in mare" (Blanco 1991, 79). Es tractava
del record d'un diploma, potser la dotació fundacional, que posteriorment havia estat des-
truït en un incendi provocat per un atac pagà, possiblement una incursió musulmana no
gaire anterior a l'any 968, data en la qual l'esmentat precepte del rei Lotari va confirmar
els seus béns i les immunitats. L'any 965 sembla una data força probable si tenim en comp-
te que, d'una banda, el pare Alonso Cano, cronista del monestir a començament del
segle XVII, parla de la incursió musulmana que va destruir el monestir i cremà tots els
objectes de culte, i també els seus llibres i pergamins. D'altra banda, les cròniques musul-
manes també esmenten una incursió l'any 965, encapçalada pel governador de la Marca
Superior, contra el territori de Barcelona, sense més precisions. Per tant, sembla versem
aquell any com el de la destrucció del monestir i del seu arxiu, on es conservarien -blant
els textos fundacionals. Per això trobem tantes dificultats per esbrinar els seus orígens.
Sigui com sigui, l'any 1014 els comtes Ramon i Ermessenda varen ordenar la recons-
trucció del document, probablement a petició de la mateixa comunitat monacal, amb
una finalitat concreta, definir i confirmar la possessió d'un extens alou, anomenat
Spanedat l'any 1014 i Spanitate l'any 968 quan surt esmentat per primera vegada, alou
que en aquell moment era disputat al monestir. Sembla que aquest alou hauria patit dis-
minucions o espoliacions, probablement per obra dels senyors de Pals, que tingueren
diversos conflictes amb el monestir pel domini de la vall d'Aro al llarg del segle XI. Entre
els signants hi figura un Udalard, mandatari –és a dir, advocat– del difunt Gausfred, dos
noms presents en la genealogia dels senyors de Pals en el segle XI. Això voldria dir que
el litigi podria tenir el seu origen en una disputa del monestir amb els citats magnats,
una situació que es repetiria al llarg del segle XI. De fet els dos personatges són ben