Page 204 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

ta. Tots els personatges apareguts, comtes, comtesses, bisbes i laics dotats de preceptes
reials d'immunitats, eren persones públiques, que, des de final del segle IX utilitzaven,
cada vegada més, uns béns i drets d'origen públic com si fossin de la seva propietat per-
sonal. Un fet que palesa la descomposició de l'autoritat pública dels monarques francs
sobre el seu regne en el canvi dels segles IX al X.

Una altra adquisició d'una altra comtessa mostra l'interès comtal per afermar el domi-
ni sobre la vall d'Aro. El 939, el bisbe Wigó i la comtessa Riquilda, esposa del comte
Sunyer de Barcelona i Girona, van permutar uns alous que el citat bisbe tenia dins uns
termes de la vall d'Aro (Malvet i Solius), a canvi d'un alou que la citada comtessa tenia
en el terme de Palau de Santa Eulàlia, al comtat d'Empúries, tal vegada un indici de l'o-
rigen familiar de la comtessa; malgrat la seva llargària val la pena transcriure el fragment
referit als dos alous de la vall d'Aro per la seva riquesa toponímica "(...)Wigo (...)epis-
copus (...)donamus (...)tibi Richilde comitissa alaudem nostrum (..)in valle Arace, id
est, casas, curtes, hortos, terras, vineas, molinis (...)piscatoria, pratis, pascuis, silvis, carri-
cis (...)et afrontat ipsas ortes de Malveto (..)oriente (...)in ipso torrente de ipsas figarias
que descendit de ipso brelio etpervenit ad ipso exarto de Bonelde etpervenit ad ipso exar-
to de Boiones et inde vadit ad curtes de Pascaiale etpervenit usque in mare (...)meridie
(...)per (...)ipsa (...)mare vadit udsque ad canidello (...)occiduo vadit de canidello ad
Petrafita qui est in ipso prato fusta rio Arazi et pervadit usque ad ipso rio que vocant
Lubricato et ascendit usque ad ipsa Roca Rubia ( ..)circi (...)de roca Rubia usque in ipso
brolio (..)Et ipsos terminos de Olivos (..)oriente (..)in rio Lubricato et vadit in direc-
tum per ipsa petra usue ad ipso canidello qui est ad ipsa mare (..)meridie (..)in mare
usque ad terminos de Lacustaria (...)occiduo (..)vadit per ipsos terminos de Lacustaria
usque ad terminos de Romaniano subtus ipsa ecclesia domum Sancti Stephani C ..)circi
(..)in terminios de Romaniano (...)pervenit usque in rio Lubricato" (Blanco 1991, 76).
La permuta definia els límits dels dos termes citats –Malvet i Solius–, que com a veïns
compartien afrontacions en comú. Resulta interessant comprovar com la descripció defi-
neix, en el cas de Malvet (Santa Cristina d'Aro), un espai marítim que quedava fora del
seu terme, i que correspon al de Sant Feliu de Guíxols, un indici que fa pensar en la
possibilitat que aquest monestir ja hagués estat fundat, o refundat, uns anys abans, pro-
bablement no gaires, si pensem que tots els preceptes de final del segle IX que definien
els límits de la vall inclouen implícitament Sant Feliu dins el seu terme, en fer-los arri-
bar fins al mar i Tossa, com hem vist l'any 881. D'altra banda, tenim motius per pensar,
com veurem més endavant, que els citats comtes Sunyer i Riquilda puguin haver estat
els fundadors, o refundadors, del citat monestir, la qual cosa portaria, probablement, la
data inicial no més lluny del 911, quan Sunyer va succeir el seu germà gran, Guifré
Borrell, ni més tard del citat 939.

Sobre els límits dels citats termes o alous, el document presenta aspectes remarcables.
En primer lloc, podem veure que tots dos termes –Malvet i Solius– arribaven fins al mar
ocupant una estreta franja de terra fins al tram de costa ocupat per la punta i la cala de
Canyet, on s'aboca el torrent del mateix nom. Es tracta del mateix espai que ocupa
actualment el terme municipal de Santa Cristina d'Aro, hereu dels antics termes de Malvet
i Solius, entre els municipis de Sant Feliu i Tossa. Si observem la descripció de l'afron-
tació comuna entre els citats termes, veurem que tots dos descriuen els mateixos límits,
que són, de nord a sud, el riu Llobregat, la Pedrafita, el Canyet i el mar.
Deixant de banda els altres límits del terme de Solius, ben coneguts pel document de
compra del 921, resta comprovar com el de ponent del terme de Malvet no arribava fins
al mar, avui la Platja d'Aro. La descripció deixa ben clar que afrontava amb el torrent de
les Figueres, l'actual torrent de Malany i, després de passar per diversos indrets, resse-