Page 207 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

coneguts per la documentació posterior; Udalard Gausfred era citat pel document de
renúncia de la comtessa Ermessenda al comtat de Girona –4 de juny de 1057– on aque-
lla esmentava el castell de Begur que li va deixar el citat Udalard. Per la seva banda, el
pare Gausfred –també dit Gausfred Llong– era un magnat amb importants dominis al pla
de Girona i a Fornells, estudiats en un altre lloc d'aquest volum. La referència al castrum
de Begur i la seva proximitat amb Pals rebla la hipòtesi de la relació amb l'esmentada
nissaga, però cap altra dada ens permet confirmar-la.
La localització d'aquest alou d'Espanedat ha creat confusions a causa de la naturale-
sa de la seva descripció i ha estat objecte de diverses anàlisis, des de González Hurtebise
a Jaume Marqués i molt especialment el que Joan Blanco va fer l'any 1991 (Blanco 1991,
40-50). Sobre aquesta qüestió pensem que podem oferir noves aportacions. En el pre-
cepte del 968 surt citat, aparentment, com un espai diferenciat dels altres termes amb els
quals surt esmentat Fenals, Solius, Romanyà, la vall d'Aro i Calonge. En canvi, l'any 1014
s'explica que l'alou se situa dins els termes –infra termines– de la vall d'Aro, Llagostera,
Romanyà, els Torns, Solius, Fenals, Calonge i Penedes. Com que no és possible que el
citat alou inclogui tots aquests termes, car alguns d'ells, com el de Llagostera, per exem-
ple, sabem que pertanyien als comtes i altres, com el de Malvet, al bisbe i la seu, si més
no parcialment, la confusió sobre la localització d'aquest alou es fa més gran. Tampoc
hem d'oblidar que l'any 1103 Oliver Bernat de Pals va restituir al monestir de Sant Feliu
diversos alous entre els quals hi havia ipsa Spanedat, que, com el mateix text recorda-
va, havia estat donat al cenobi guixolenc per Sonniarius comes et Rechellis comitissa
(Castells catalans, 1969, II, 639 nota 16).
De fet, hem de tenir en compte que el topònim Spanedat o Hispanitat, fa referència
als béns i privilegis de què gaudien els hispani o hispans, que havien jugat un paper
molt important, de caire militar, en el procés de conquesta i consolidació de la Marca
Hispánica entre els segles VIII i IX. Els hispans havien estat recompensats amb propie-
tats i immunitats, d'origen reial, encara que continuaven sotmesos a les obligacions mili-
tars. Al llarg del segle X, amb l'esfondrament del poder carolingi, el règim peculiar dels
hispans es degué debilitar, per tant no pot sorprendre que, en algun moment del segon
quart del segle X, els comtes Sunyer i Riquilda, hereus i usurpadors de l'autoritat reial,
haguessin transferit al monestir de Sant Feliu els drets sobre els diversos alous dels his-
pans situats en el conjunt de termes citats, tots ells propers al monestir. Per tant no cal
cercar l'alou de Spanedat en cap lloc concret, es trobava escampat pels diversos termes
citats, sempre en relació amb el regim jurídic especial dit dels hispans. D'altra banda el
document ho deixa ben clar quan diu l'alou que anomenen Espanedat dins els termes de
la vall d'Aro, i de Llagostera, l a Romanyà, i als Torns, l a Solius, l a Fenals, l a Calonge,
i a Penedes.
Si pensem que el document comtal de l'any 1014 és una reconstrucció d'un altre ante-
rior atorgat al monestir en algun moment del segon quart del segle X, podem aturar-nos
en l'anàlisi dels termes per on s'escampava l'alou d'Spanedat, en la mesura que oferei-
xen un panorama general de la vall i els seus termes veïns. Podem observar com l'es-
ment del terme de la vall d'Aro no es refereix al conjunt de la vall, sinó al sector central
d'aquesta, car també se citen els termes de Fenals i Solius. Si deixem fora també el terme
del monestir, que no era objecte de discussió, podem veure com els límits del termes
citats el 1014 són els mateixos definits l'any 939 per al de la villa de Malvet, que va anar
perdent el seu nom, encara que no totalment, mentre agafava el de la seva església
–Santa Cristina– i el de la vall de la qual era el centre principal.
L'any 1019, la dotació de la canònica de la seu gironina, que aleshores començava a
edificar-se en relació a la nova catedral romànica, esmentava un nou terme no citat fins