Page 211 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

retineo, Olivario possidendum diebus vite suc. Non solum etiam mare set ipsum castrum
cum suis pertinentiis quod vocant Benedormiens cum ipsos boscs et treturas, atque vine-
as qui sunt infra predictis terminis usque iam dictam ficulnea" (Blanco 1991, 97). Com
veiem, algunes de les donacions provenien dels drets rebuts pel seu pare en la infeu-
dació i dotació del castell de Benedormiens l'any 1041, En primer lloc, Bernat donava a
Sant Feliu els closells que tenia al costat de la coromina del monestir, a Sant Pol, també
el violar¡ de l'alou de Tueda, ja citat l'any 1052 en un conveni amb el monestir i situat
entre la riera de Vilartagues i l'estany de Canelles, a tocar la platja de Sant Pol; els ports
de Canelles i Castellar (Sant Elm) amb els seus usatges; el castell de Benedormiens amb
les seves pertinences, i els emprius (drets comunals) i drets d'alberga que tenia dins el
terme de la villa de Brufagaies –actual veïnat de Bufaganyes–, situada al límit dels ter-
mes de Sant Feliu i Santa Cristina. Desconeixem si aquesta villa havia estat fundada feia
poc, car no surt citada fins aleshores, o era més antiga. Els familiars de Bernat van rebre
les altres possessions de la vall; el seu hereu Oliver i la seva mare Estefania els restants
alous de la vall, com la sagrera de Santa Maria de Benedormiens, esmentada l'any 1078,
i el port de Sant Pol. El seu feudatari, Bernat Matfred, l'alou de Fenals, probablement el
mateix alou que Bernat Gausfred havia rebut de l'abat de Sant Feliu l'any 1052.
Però en cap cas els litigis que havien enfrontat els Pals amb el monestir no acabaren
ací. Sabem que l'any 1099 es va resoldre un litigi entre l'abat Esteve de Sant Feliu i
Ramon Gausfred de Pals per la castellania del castell de Benedormiens: "(..)habuit
altercatione placita (...)de ipsa castellania Benedormiens castri, per això el magnat
(...)difino (..)prefatus abbas Raimundo (...)predictum castrum et donat ei per castella-
niam (...)illas taschas (...)ex parte Aradis et cercas de Fanals, de Grota, et usus et pisci-
bus" (Castells catalans 1969, II, 639). Un any després de la mort de Bernat Gausfred de
Pals, un dels seus parents, probablement un germà, havia disputat la castellania de
Benedormiens a l'abat de Sant Feliu (ha buit altercatione) i calgué un plet judicial per
tal que el noble reconegués la suprema jurisdicció del monestir guixolenc. Encara el
1103, Oliver Bernat de Pals va retornar al monestir l'esmentat castell amb les seves pos-
sessions, de les quals s'havia apoderat violentament.
D'altra banda, la presència i influència dels comtes en la vall d'Aro es continuava mani-
festant a la segona meitat del segle XI, tot i que amb molta menys força. En una data no
precisada, però que podem situar entre els anys 1052 i 1055, la comtessa Ermessenda va
retornar al bisbe Berenguer de Girona totes les esglésies, feus i alous diversos que tenia
pel bisbe (és a dir, en feu del bisbe) al comtat de Girona, segurament des del temps del
seu germà, el bisbe Pere Roger, mort el 1051. Es tractava, potser, del reconeixement de la
possessió dels alous esmentats al nou bisbe Berenguer o, més aviat, de la renúncia feta
per la comtessa l'any 1057, quan va cedir tots els seus drets a l'esmentat comtat al seu nét
Ramon Berenguer i a la comtessa Almodis. Entre les nombroses esglésies citades, s'es-
mentava la de Santa Cristina d'Aro, amb totes les seves pertinences "6 ..)ecclesiam Sancte
Christine de Araza cum suis pertinentiis omnibus" (Marquès 1993, 239). Aquesta i moltes
altres esglésies i alous episcopals, amb les seves rendes, servien per finançar la posició de
la comtessa Ermessenda durant aquella etapa de pertorbacions. Sens dubte la seva pèrdua
va ser un greu cop per a la vella comtessa. Un fet que indica com es mantenia, a mitjan
segle XI, l'equilibri establert, però també els conflictes entre els bisbes i els comtes a la vall
d'Aro des del segle X, però situat en el nou marc feudal, com també hem copsat en la
infeudació del castell de Bendormiens l'any 1041.

També resulta significatiu el text del conveni de l'any 1057 entre els comtes Ramon
Berenguer i Almodis amb Berenguer Seniofred de Solius, en què els comtes definien els
límits dels "(..)terminus ínter te et nos, id est inter nostrumfiscum (Llagostera) et tuum