Page 210 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

L'acord, probablement la resolució d'un litigi, significava la cessió en violar¡, és a dir, de per
vida, dels alous que el mateix senyor de Pals i el seu pare havien cedit al monestir, entre
altres els que havien estat donats l'any 1041 quan van fer aixecar el castell de Benedormiens.
Es tractava de l'alou de Fenals, l'alou de Tueda i altres alous situats a la banda sud del riu
d'Aro. Era un pacte feudal típic d'aquella època, pel qual un senyor donava feus, els citats
alous, a un altre –igual o inferior– a canvi del reconeixement del senyoratge de l'abat i la
fidelitat i ajuda del citat Bernat Gausfred. També era un indici de les dificultats en la rela-
ció entre els dos poders. El monestir gaudia del domini eminent, però només en la mesu-
ra que el domini efectiu romania en mans de la nissaga dels Pals.
L'autonomia amb la qual actuava Bernat Gausfred a les terres de la vall d'Aro que-
dava palesa l'any 1064, quan un document de la catedral de Girona citat per Blanco
esmenta la donació que Bernat va fer a Dalmau Riera de "(..)toda la heredad y derechos
que tenia en la parroquia de Santa Cristina de la Vall d'Aro, sus masias y sus terminos,
mar, pezes y las aguas del rio de Aro con los del Pla y Balsa asta los llanos del mar para
hazer molinos" (Blanco 1991, 65). Per tant la donació autoritzava el beneficiari a fer-hi
molins, un dret banal característic dels senyors. Només cal que recordem la importància
atorgada als molins en els documents que tracten d'alous en poder de comtes, bisbes o
magnats des del segle X. Es tractava, per tant, d'una infeudació, o, més exactament,
d"una subinfeudació, car hem d'aclarir que aquest document es troba en l'índex crono-
lògic del Cartulari de Sant Feliu, a l'Arxiu Capitular de la Seu de Girona. Per tant sembla
que en el moment de la donació o més endavant quedaren reconeguts els drets emi-
nents del monestir guixolenc sobre els feus citats. D'altra banda, la referència topogràfi-
ca als límits marítims de la parròquia de Santa Cristina són molt clars: aquesta arribava
fins al mar, en el tram de costa situat entre els termes de la parròquia de Fenals i el
monestir de Sant Feliu, com ja havíem vist l'any 1041.
L'any 1078 va tenir lloc la consagració i dotació de l'església de Santa Maria de la Vall
d'Aro. Es tractava de l'església del castell de Benedormiens o d'Aro, situada dins el terme
parroquial de Santa Cristina. Va ser un acte que va tornar a testimoniar la llibertat d'ac-
tuació de Bernat Gausfred de Pals, senyor feudatari del castell amb el qual estava vin-
culada la nova església. La consagració la va fer el bisbe Berenguer de Girona, però
Bernat Gausfred la va dotar amb la sagrera de trenta passes al seu voltant, i el bisbe va
afegir que l'església i els seus béns pertanyien al citat magnat (Catalunya romànica VIII
1989, 104). En cap cas apareixen l'abat o el monestir de Sant Feliu citats en el document,
tot i el seus drets establerts l'any 1041, segurament perquè, en aquell moment, les rela-
cions entre tots dos devien ser dolentes. La nova església edificada no es va constituir
com a parroquial: era l'església del castell, però se situava dins el terme de Santa Cristina,
on va continuar fins al segle XVII.
El testament de Bernat Gausfred (any 1098) –després d'una llarga vida, car havia suc-
ceït al seu pare, Gausfred Vidal, feia més de cinquanta anys–, va ser un exemple de la
recuperació de les bones relacions entre els senyors de Pals i el monestir de Sant Feliu.
Bernat manava ser-hi sepultat i els deixava "(...)ipsos clausellos qui sunt iuxta conna-
minam Sancti felicis que est in loco quem vacant Sanctum Paulum, quantum pertinet ad
laborationem usque ad ipsum portum. Et de ipso vivolario quem teneo de Toveda, de ipsa
ficulnea loral sicut vadit in directum per ipsam viam vel super ipsas rochas et revertitur
contra orientalem partem iuxta rivulum quem vocant Vilartagar et pervenit usque in
ipsam viam que pergit ad Eroles atque concluditur ibi ipsam plantam de Adalaidis ,femi-
na quefuit uxor Bernardi Arnalli de Crota et sic pergit usque in ipsam connaminam pre-
dicti Sancti Felicis de Chaneles sive in ipsum stagnum vel in mare. Omnibusque portibus
videlicet Cantiles et Castellar cum illorum usadges, exceptum ipsum Sancti Pauli quod