Page 214 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

l'alou comtal de Solius, donat o confirmat en el testament del comte Borrell de 993. Des
de començament del segle XI els conflictes es desenvoluparen en el marc d'una creixent
feudalització. En 1014 el cenobi guixolenc hagué de fer front a les reclamacions de la
nissaga dels Pals sobre els alous dels hispans atorgats al monestir més de mig segle
abans, on ja es manifestaven les interferències dels magnats territorials. Malgrat els símp-
tomes de conflicte, les tres autoritats de la vall –els comtes Ramon i Ermessenda, l'abat
Llandric de Sant Feliu i Gausfred Vidal de Pals– acordaren en 1041 la construcció del
castell de Benedormiens –o Castell d'Aro– i la gestió de les seves funcions militars i les
seves rendes. El domini eminent quedava en poder dels abats del monestir, però el seu
domini efectiu seria dels Pals. Però a mitjan segle XI es tornaven a manifestar els senyals
de conflictes feudals. En 1052 l'abat Arnau signava un conveni de pacificació amb Bernat
Gausfred de Pals; poc després la comtessa Ermessenda renunciava als feus episcopals
que tenia, entre els quals hi havia l'església de Santa Cristina d'Aro, i en 1057 els com-
tes Ramon i Almodis reconegueren el domini del magnat Ramon Seniofred sobre Solius.
A mitjan segle eren evidents les dificultats de les autoritats tradicionals per mantenir llur
domini, i només el reconeixement de la força de la noblesa territorial podia apaivagar
una mica les tensions, principalment mitjançant la concessió de feus.