Page 218 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

l'església. Si recordem que l'Olmedo citat deriva del llatí ulmo, que va donar Om en cata-
là, i si a més afegim que el cenobi de Santa Maria de Cervià fou fundat en 1053 per Silvi
Llobet (To 1991 a, 205), fill del citat Llobet, que deixà a la seva esposa Adelaida el seu
alou de la parròquia de Sant Mateu de Montnegre –dins el seu terme es troba Santa Maria
de Montnegre com a sufragània–, estem en condicions de proposar que la citada uilla
Olmedo esdevingué Santa Maria de Montnegre en algun moment imprecís del segle XI,
però l'antic nom es conservà en el mas principal o caput mansi, situat a ben poca dis-
tància de l'església. Pot haver estat aquest capmàs l'antic lloc central de la uilla, la domus
o residència principal del terme? Els indicis són tardans, és cert, però la toponímia ho fa
versemblant. Algunes vegades els documents també ajuden a identificar aquests llocs
centrals, com per exemple en el cas del vil/are de Mertens, que fou donat en 964 pel
comte Borrell II al monestir de Sant Serni de Tavernoles, al comtat d'Urgell (Marca 1688,
884). En el text el donant enumerava els diversos vilarets o components menors del
terme, i a més hi afegia la dominicatura de Estereren i el manso de Cortinulas que sem-
blen referir-se, especialment en el primer cas, a una explotació dominical del comte, la
qual cosa explica la referència als jornals o serveis laborals que els habitants del terme
havien de satisfer al comte.
Les necròpolis altmedievals són un altre element important en el coneixement de les
societats altmedievals. No podem dir que se'n coneguin poques, ans al contrari, i algu-
nes han estat objecte d'una prospecció exhaustiva. El problema de les necròpolis tardo-
antigues i altmedievals, aquí i arreu, rau en la dificultat ben coneguda de poder fixar
amb precisió la cronologia de les tombes. De manera general, però especialment en el
territori que avui ocupen les comarques gironines, és raríssim trobar objectes acompa-
nyant les despulles del difunt dins de la sepultura d'ençà el segle IV i, més encara, en
temps posteriors. La similitud formal de molts d'aquests enterraments al llarg d'unes
quantes centúries, amb escasses o nul-les modificacions, fa encara més difícil qualsevol
intent de datar-les amb precisió. Altrament, la manca d'excavacions en extensió en grans
cementiris, notícies antigues, i sovint poc documentades, o la inexistència de superposi-
cions en aquells llocs més ben estudiats, posen dificultats a trobar indicis que podrien
arribar a ser significatius.
Tanmateix, a grans trets i tractant-se de conjunts numèricament significatius, és pos-
sible i segur datar un cementiri a l'antiguitat tardana o a l'alta edat mitjana amb un barre-
ra imprecisa que situaríem en el segle VIII, una seguretat que s'esvaeix quan es tracta
de llocs d'enterrament que varen estar en ús entre els segles tardoantics i l'any 1000, com
podem observar donant un cop d'ull al cementiri de mas Castell de Porqueres (Pla de
l'Estany), de Santa Margarida o de Sant Vicenç, un i altre a Empúries (Alt Empordà), on
les tradicions, els costums i les maneres d"obrar fan complicat precisar la datació d'al-
gunes tombes força iguals.
Els llocs d'enterrament són, moltes vegades, la continuïtat d'ús de necròpolis paganes
o, altres vegades, a partir d'una tomba monumental, privilegiada, d'un mausoleu cristià,
versemblantment d'algú d'una vida digna d'elogi i d'imitació que va acabar generant un
cementiri (Santa Cristina d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Santa Magdalena o Sant Vicenç,
Sant Julià de Ramis i, potser, mas Castell de Porqueres..) que en ocasions va significar
l'edificació d'una església que acabaria essent parroquial si no ho va ser, ja, des de la
seva erecció. En altres ocasions, no és possible definir si el cementiri va ser anterior a
l'església, si van ser simultanis o a redós del temple s'inicià el cementiri.
Un altre model seria el de les necròpolis sense capella, tal com és el cas del de les
Goges, a Sant Julià de Ramis, que se situa a cavall del segle VIII, que comporta uns 200
enterraments, amb una diversitat "real" entre els inhumats, entre els quals hi ha homes,