Page 205 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

guia el límit amb el terme de Sant Feliu, tal com indica la referència a Bujons, actual-
ment entre Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu, i arribava fins al mar, a l'alçada dels citats
Canyets. Si el terme de Malvet-Santa Cristina no arribava fins al mar, què hi havia entre-
mig? És un problema al qual retornarem més endavant.
Però la permuta del 939 també planteja qüestions que no semblen de fàcil solució. Si
la comtessa Garsenda havia recomprat al laic Sendred l'alou de Solius el 921, com és que
la comtessa Riquilda l'adquireixi per permuta amb el bisbe Wigo l'any 939? L'alou no
havia restat en mans de la família comtal en aquells anys i havia retornat al bisbe? La
situació plantejada pel text de l'any 939 sembla més lògica car hem de recordar que en
els preceptes reials de final del segle IX tota la vall era definida com un benefici epis-
copal i per tant també ho havia de ser el terme menor de Solius. Reconeixem que no
sembla una qüestió de bon resoldre. Tal vegada l'alou havia tornat a ser revenut i recom-
prat per permuta el 939. No ho sabem segur però tot plegat sembla indicar la manca de
definició sobre la titularitat pública dels dominis procedents del fiscum en el segle IX i
que des de final de segle havien començat a ser disputats per comtes i bisbes; un con-
flicte que no ens ha de sorprendre perquè uns i altres eren els hereus de l'autoritat reial
a nivell territorial.

El cenobi de Sant Feliu de Guíxols en el segle X

Els anys 966 i 968 trobem les primeres referències textuals a l'existència del monestir
de Sant Feliu de Guíxols. En el primer cas es tracta de la donació testamentària feta pels
almoiners del comte Miró, fill dels citats comtes Sunyer i Riquilda. En el seu testament,
havia establert que el seu alou de Tossa, que comprenia tot el terme de la vall, passés
a mans de Santa Maria de Ripoll. La donació defineix límits dubtosos, car explica que el
terme de Tossa afrontava "(..)a parte orientis in ipso terminio Sancti Felicis monasterii
sive in ipso Far(...)" (Zucchitello 1998, 213-219), és a dir amb el terme del monestir de
Sant Feliu de Guíxols; això significa que Sant Feliu ja disposava d'un terme, probable-
ment molt semblant a l'actual terme municipal. Ara bé, 1'afrontació sembla inexacta per-
què aleshores, i ara, els termes de Sant Feliu i Tossa es troben separats pel terme de
Santa Cristina d'Aro, Solius i Malvet en el segle X. Desconeixem per quina raó el docu-
ment va cometre aquesta inexactitud.
Molt més important per a la història del monestir és el precepte que el rei Lotari va
atorgar a l'abat Sunyer, el primer abat conegut, que també ho era del monestir de Sant
Pol de Mar, al Maresme. El precepte confirmava les donacions i immunitats rebudes mit-
janÇant diplomes anteriors desapareguts, sobre algun dels quals tenim notícies que veu-
rem més endavant. La majoria dels alous del monestir es trobaven a la vall d'Aro i en els
termes immediats "(..)aloda sua et ecclesias suas hoc est Fenalis cum ecclesie Sanctae
mariae et Bierto cum ecclesia Sancti martini et Olivos et valle Lubrica, de Romaniano, in
valle Arace et in Colonico et Spanitate et in Vallense comitato ..nullum umquam censum
vel debitum de alíqua rerum suorum possessio ne aliqui persolvat sed libere omnia sua
nostra regali licentia concedo" (Catalunya romànica VIII 1989, 258); com podem veure
se citava, per primera vegada, l'alou de Fenals amb la seva església de Santa Maria, i
altres alous situats a Solius, Romanyà, Spanedat, i altres com Calonge, Vall-llobrega i
Biert, a més de les acostumades immunitats fiscals. Sens dubte no es tractava d'alous for-
mats per termes sencers, sinó parts, no especificades, d'aquests, car ja hem vist com
Malvet o Solius estaven sota domini comtal o episcopal, encara que els mateixos com-
tes i bisbes podien haver cedit part dels seus termes, o potser de les seves rendes, en
les dotacions del monestir. De fet podem tenir algun indici, més tardà, de l'origen d'al-