Page 200 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

a parte meridiei usque ad Tursam, ab occidetali usque terminum Locustarii, a parte vero
circae usque terminum Romanianum et ('olonica (...)valle et ex eius appendiciis (...)cum
terris, vineis, pratis, si/vis, molendinis, pasquis, aquis, cultis et incultis" (Abadal 1952, 135).
El terme afectat corresponia a la totalitat de la vall, amb uns límits clars, car el document
esmenta els termes que el limitaven: eren Tossa (no definida com a terme), Llagostera,
Romanyà i Calonge, a més del mar per la banda de llevant. El text també defineix els ele-
ments integrants del seu paisatge: terres (de conreu), vinyes, prats, boscs, molins, pastures
i aigües. Això podria portar-nos a especular sobre les característiques dels paisatge i l'ex-
plotació de la terra, però cal ser prudents. Aquests tipus de descripcions semblen força
convencionals, eren tipus de béns sobre els quals s'aplicava la fiscalitat estatal i es repe-
teixen a molts preceptes amb els mateixos mots i en el mateix ordre. A més, cal recordar
que el diploma va ser redactat per un escrivà de la cort carolíngia des de Béziers, que segu-
rament ignorava les característiques de la vall, tot i que segurament va ser ajudat en la
redacció per algun mandatari o representant del bisbe gironí.

El precepte implicava, al nostre entendre, que la vall havia estat, fins aleshores, una
propietat reial íntegra –un fiscum–, i que aquesta integritat es traspassava al nou pro-
pietari, el bisbe gironí. No sabem si cal entendre aquesta propietatem en el sentit ple de
la paraula, és a dir domini jurisdiccional o públic a més de propietat efectiva del terri-
tori, o bé en un sentit limitat al primer significat, és a dir, el domini "eminent" o públic
que els reis tenien, en principi, sobre totes les terres i persones del seu regne, amb dret
a governar, jutjar i racaptar tributs, però deixant el domini "útil" en mans dels propieta-
ris "útils" En aquest darrer cas, que sembla el niés probable, això hauria significat que a
la vall s'hi trobarien altres propietaris efectius, com segurament passava amb els alous
dels "hispans ", que veurem més endavant.
En qualsevol cas, és evident que la vall formava un terme extens i compacte, que ocu-
pava un àmbit superior al d'una uilla, el terme territorial més esmentat en la documen-
tació d'època carolíngia. Una possible referència a les uillae o altres termes menors
podria ser l'esment dels apendicia o porcions que integraven la vall. Quin tipus de terme
era, doncs, la vall d'Aro? Per aquest i altres documents coneixem l'existència de diverses
"valls" en el territori del comtat gironí, com la veïna Llagostera, Tossa (deslligada de l'an-
terior en el segle X), Anglès, Amer, Arbúcies o Santa Coloma de Farners, així com Cassà,
Maçanet o Caldes, definits com termes extensos, sense cap altra precisió en el decurs del
segle X. En diversos casos s'aclareix que els citats termes inclouen diverses vil-les (a
Llagostera, Tossa, Amer, Anglès, Arbúcies o Cassà). Tot plegat ens fa pensar que estem
davant vells districtes territorials públics –podem anomenar -los vegueries– encara que
aquest nom no s'emprava al comtat de Girona (però sí el de uicarius o veguer). Per tant,
pensem que la vall d'Aro era un antic districte on exercia el poder l'autoritat reial, pro-
hablement mitjançant els seus delegats, els comtes i els vicaris, la noblesa territorial i
local. De la mateixa manera també eren termes vicarials, en la nostra opinió, els termes
afrontats de Tossa, Llagostera, Romanyà i Calonge, la qual cosa permet restituir una geo-
grafia administrativa desconeguda i vigent a les darreries del segle IX, però segurament
originada en la conquesta carolíngia un segle abans. El precepte de l'any 881 significà
el traspàs de l'autoritat pública a mans del bisbe, un fet força habitual al llarg del segle
IX, quan un creixent nombre de termes sortien de mans dels reis per esdevenir immu-
nitats en possessió dels comtes, bisbes o altres magnats, definits com afideles en els pre-
ceptes. Tot plegat, un símptoma revelador del procés accelerat de traspàs de l'autoritat
reial a mans dels poders locals, en el primer pas del camí cap a la feudalització.
La vall d'Aro continuava en mans del bisbe i del clergat de la seu gironina uns anys
més tard, car un altre precepte reial concedit a la seu de Girona i al seu bisbe Servus