Page 196 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

- 962. El levita Audesind ven a Agna dues terres (...)in locum quem vocant Dominio
(..)affrontat ipsa una terra (..)orientis in terram de Tudisco (dex. VIII) et de meridie in
medio alveo de Tezer (dex.I11) de occiduo in terra de Adanasia (dex.XVIII) (..)circi in
terra de sancta Maria (dex.III) (..)et in alio loco (..)orientis in terra de Argelaua
(dex.XII) de meridie in ipsa via que discurrit ad Ierunda ciuitate (dex.L) et de occiduo
in terra de me comparatrice (dex.XII) (..)circi in terra de Cecilia (dex.L)(..) (Marquès
1993, 137-138).
- 963. Faquil ven al prevere Guillem una terra (...)infra terminos de uilla que vocatur
Dominio qui afronta de oriente in terra de Audesindo (dex.XXXVI) (..)de meridie in
terra de Petro (dex.III) (..)occiduo in terra de Cecilia (dex.XXXII) (..)circi in ipsa stra-
da que discurrit ad Gerunda ciuitate (dex.II.O(..) (Marquès 1993, 138-139).
- 976. L'abat de Sant Feliu i arxiprest Guadamir deixa en el seu testament (..)ipsum alau-
de quod ille habebat in uilla et in terminio F (T)oliano (...)a predicta ecclesia Sancte
Marie (Gerunda) in tale pactum dum uiuit Adalbertus presbiter (...)teneeat et possideat
omnibus dies vite sue (..)et de alium suum pane et vino quod habebat in vilare
Castiliano et in Palaziolo et in Presas et in Palacio et in Todilano iussit ut dividerem per
Illpartes: prima ad opera Sancti Felicis, alia ad ipsos canonicos, tercia propter remedium
anime sue (Sobrequés et al. 2003, 387-388).
- 1002. Butlla del papa Silvestre al bisbe Odó on ratifica les viles i drets episcopals, entre
els quals (...)ipsum alaudem que dicunt Parietes Rufini cum terminis suis(..) (Marquès
1993, 160-162),
- 1005. Els marmessors de Joan lliuren a la Seu un camp (..)qui est subtus ipsa via usque
ad ipsa via quí pergit ad Sancto Gregorio (..)infra termino de uillare que fuit de con-
dam Amoroni vel in locum que dicunt ad ipsa coma (...)affrontat (...)de oriente in ipso
torrente que iode discurrit per tempus pluviarum et de meridie in ipsa via que inde per-
git de occiduo in terra Sancti Petri Gallicancii et de circi similíter in terra Sancti Petri(..)
(Marquès 1993, 165-166).
- 1042. Esteve i Audesind venen a Bernat i Gonçalva dues terres (...)ante Gerunda ciui-
tate infra terminos de uilla Dominio. Qui affrontant (..)orientis in terra de Isarno, de
meridie in via, de occiduo in terra Sancti Felicis (..)circi in via que vadit ubique(..)
(Marqués 1993, 220-221).
- 1052-1055. Devolució de feus de la comtessa Ermessenda al bisbe Berenguer, entre els
quals (...)ecclesiam de Pariete Ruffini cum suis pertinentiis omnibus(...) (Marquès 1993,
239-241).
- 1074. El bisbe Berenguer permuta uns alous que Ramon Guillem i Dalmidana tenen a
Mollet, Flaçà, Bordils i Sant Martí Vell per (...)ipsam terram sancte Marie quam supra-
dictus episcopus Berengarius donat vendit seu commutat in Pariete Ruffini(..) (Marquès
1993, 268-269).
- 1107. El testament d'Ermengarda deixa un donatiu per a l'església de Sant Narcís de
Taialà. (Marquès 1984, doc. núm 25, 13).
- 1134. Venda d'una vinya situada a Sant Ponç de Fontajau, amb consentiment de l'abat
de Sant Pere de Galligants, senyor eminent. (Arxiu Capitular de la Seu de Girona.
Pergamins de la Seu. Regest)
- a.1135. Donació de Bernat Ponç -de Palol-, Ermengarda i el seu fill Pere a la seva filla
Ermengarda (..)cum consilio et laudamento Berengarii episcopi (...) baiuliam (..)in
Pariete Ruffino simul cum acaptes et fevos et ipsum nostrum estal (...)et campos et vine-
as et molendina et tercas(..) (Marquès 1993, 408-409).
- 1135. Ermengarda dóna a la seu un alou comprat a Ramon Guillem i Dalmidana (..)in
Parietes Ruffini (...)CIIII legitimos dextros in circuitu sui(..) (Marquès 1993, 409-410).