Page 192 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

Lafeudalització en els segles XI i XII

Les dades existents des de començament del segle XI donen notícies d'importants
transformacions en curs, que afectaven tota l'estructura de la societat altmedieval i no
podien deixar de banda Parets Rufí. Fixem-nos, en primer lloc, en el precepte acordat
pel papa Silvestre II en 1002 que reprenia la tradició mantinguda pels bisbes gironins
fins a 922, i estroncada durant vuitanta anys, de cercar la confirmació de l'autoritat epis-
copal sobre els termes de la seva jurisdicció, així com la seva participació en diversos
drets o rendes públiques. Deixant de banda els dominis episcopals a Girona ciutat, el
precepte només feia referència a dos situats en el seu comtat: la Bisbal i ipsum alaudem
que dicunt Pariete Rufino. No es feia cap referència als altres dominis que el bisbe tenia
al comtat; l'anterior precepte de 922 n'esmentava més d'una vintena.
Fixem-nos en la introducció del concepte alaudem —alou— en la denominació de Parets
Rufí, com també en el cas de la Bisbal. Des de final del segle IX els comtes s'havien acos-
tumat a utilitzar el terme quan es referien als dominis i possessions d'origen fiscal, patri-
monialitzats per les seves nissagues des d'aleshores; en canvi, els bisbes trigaren un segle
a seguir el mateix camí. Encara que el document demanava allò que els bisbes cercaven
des de feia dos segles —la seva immunitat en el termes de la seva jurisdicció—, sembla evi-
dent que el bisbes ja consideraven seus, en ple domini o alou, els termes citats.
No disposem de gaire més pel que fa a la primera meitat del segle XI; només una
notícia de l'any 1042 que fa referència a una altra venda, la darrera registrada, al terme
de Domeny. Una altra notícia, de l'any 1074, resulta fins a cert punt sorprenent. Tracta
de la permuta mitjançant la qual el citat bisbe Berenguer va aconseguir uns alous situats
a Flaçà, Mollet, Bordils i Sant Martí Vell a canvi de "(..)ipsam terram sancte Marie quam
predictus episcopus Berengarius donat, vendit seu commutat in Pariete Rufini ", o sigui a
canvi d'unes terres que el bisbe va donar a Parets Rufí.
Desconeixem quin va ser el context d'aquesta permuta. Sospitem que la parella amb
la qual el bisbe va fer la permuta —Ramon Guillem i Dalmidana— eren de la nissaga dels
Palol, molt actius a l'alou episcopal, com veurem tot seguit, però els indicis són molt frà-
gils. D'altra banda no tenim cap altra notícia de vendes, permutes o donacions d'altres
parts de l'alou episcopal a Parets Rufí, que sembla romandre íntegrament en mans dels
bisbes, excepte aquesta permuta de 1074, que potser calgui relacionar amb l'arribada
dels Palol a la batllia de Parets Rufí, un alou que es recuperà uns seixanta anys després,
en 1135, quan Ermengarda de Palol, batllessa de Parets Rufí, va retornar a la seu l'alou
que ella mateixa havia comprat a Ramon Guillem i Dalmidana, en una data que no devia
ser gaire anterior. En aquest segon document hom aclareix que l'alou era una terra que
mesurava uns 270 metres de perímetre.
Molt més interessants són les notícies aparegudes des de mitjan segle que ens en par-
len d'un context nou, força feudalitzat. A mitjan anys cinquanta, en un època de grans
lluites polítiques, tingué lloc la restitució de feus episcopals que Ermessenda havia rebut
del seu germà Pere Roger i que el nou bisbe Berenguer li va obligar a retornar. Es trac-
tava d'un gran nombre de feus —més de trenta—, entre els quals es citava "(...)ecclesiam
de Pariete Ruffini cum suis pertinentiis omnibus", és a dir l'església parroquial de Sant
Feliu de Parets Rufí amb totes les seves possessions, que Ermessenda hauria rebut del
seu germà segurament per reforçar la seva posició política i financera en el decurs dels
conflictes que havia d'enfrontar d'ençà la mort del seu marit Ramon Borrell en 1017.
Coneixem força bé el context d'aquest document, que no porta data però que podem
situar entre els anys 1054 i 1055, quan es reiniciaren les baralles entre la comtessa
Ermessenda i el seu nét el comte Ramon Berenguer. La posició del bisbe gironí, aliat del