Page 197 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

— 1140. Ponç de Palol i els seus germans Arnau, Ramon i Bernat defineixen a la seu i al
bisbe Berenguer les tasques de (..)uilla Domein (..)que omnia sunt ...in parrochia
sancti Felicis martyris Gerunde in prenominata uilla (..)sicut ea Poncius Guilielmi
avuus noster vel Guilielmus Poncü (.. )pater noster vel eorum. fevatarii (..)habuerunt vel
tenuerunt... (Marquès 1993, 418-419).
— 1141. Definició d'un camp al bisbe (...)que est in parrochia Sancti Felicis Parietis Ruffini
super uillam Domini(..) (Marquès 1993, 423).
— 1173. Arnau de Paret Rufí i Berenguera cedeixen a Berenguer Miró i Narbona dos qua-
dres de terra amb vinyes (..)in loco que vocatur Merdazang in parrochia sancti Felicis
de Parietes Ruffini(..) (Marquès 1993, 491-492).
— c.1180. Tres capbreus, un ordenat pel batlle Arnau de Parets Rufí i dos pel bisbe, dels
masos de Parets Rufí i Domeny. S'esmenten uns quaranta masos i mitja dotzena de bor-
des que pertanyen al domini episcopal. (Marquès 1993, 506-511).
— 1193. Concòrdia de l'abat de Sant Pere en la disputa sobre unes terres i un molí situats
prop de l'església de Sant Ponç de Fontajau (Marqués 1984, doc. núm 63, 17).
— 1202. Venda d'unes cases situades en l'alou de Fontajau, domini de Sant Pere de
Galligants (Marquès 1984, doc. núm 75, 18).
— 1212. Estefania de Taialà i el seu fill Guillem estableixen a Jaume Sunyer un quadre de
terra situat a Taialà, que tenien en feu de Sant Feliu de Girona, per fer-hi una casa. (Arxiu
Diocesà de Girona. Pergamins de Sant Feliu).
— 1216. Plet entre els abats de Santa Maria d'Amer i de Sant Feliu de Girona sobre un bosc
situat entre els termes de Sant Medir i Taialà. (Pruenca i Marquès 1995, 69).