Page 195 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

de Sant Feliu, en el decurs del procés de repartiment dels antics dominis episcopals entre
Santa Maria i Sant Feliu de Girona.
Des de mitjan segle XI es manifesten signes indubtables del procés feudal, com el
retorn al bisbe de l'església parroquial de Parets Rufí, amb els seus drets, que
Ermessenda havia rebut en feu del seu germà, el bisbe Pere Roger. Un altre indici evi-
dent el trobem en la infeudació del dret de batllia sobre Parets Rufí i Domeny a la nis-
saga dels Palol, un fet ja establert des de la segona meitat del segle XI i que es mantin-
gué i reforçà en el XII, quan el batlle establia un capbreu on se citaven els drets que
podia rebre sobre diversos masos, per infeudació del bisbe. Sens dubte aleshores els
mecanismes feudals ja estaven ben consolidats.

Apèndix

Parets Rufí i termes segregats en documents altmedievals

— 834. Precepte de l'emperador Lluís al bisbe Guimer, on confirma les donacions i la immu-
nitat que va fer (...)genitore nostro Karolo alüsque Nomines devotis eidem sedis collatis
(..)aliasque uillas quarum vocabula sunt Castellum Fractum et Parietes Rufini cum ter-
tia parte de pascuario et teloneo de predicto pago(..) (Marquès 1993, 57-58).
— 844. Precepte del rei Carles al bisbe Gotmar (...)simul etiam Castellum Fractum cum
uillam etiam qui apellatur Parietes Ruffini(..) (Marquès 1993, 66-69).
— 878. Precepte del rei Lluís al bisbe Teuter (..)uilla Castellum Fractum (..)uilla Parietes
Rufini(..) (Abadal 1952, 131-134).
— 881. Precepte del rei Carloman al bisbe Teuter (...)aliasque uillas quarum vocabula sunt
Castellum Fracturo et Parietes Ruffini(..) (Marquès 1993, 73-75).
— 886. Precepte de l'emperador Carles al bisbe Teuter (...)et uillam Parietes Ruffini atque
Castellum Fractum(..) (Marquès 1993, 75-78).
— 899. Precepte del rei Carles al bisbe Servus Dei. (..)uillam quoque Parietes Ruffini atque
Castellum Fractum(..) (Marquès 1993, 93-96).
— 922. Precepte del rei Carles al fidel Adroer, concedit a precs del bisbe Guiu (..)ut fide-
libus suis quasdam res quibus propio iure utuntur (..)uillarem quod dicitur Monteraso
qui est in terminio Foliane. Terminatur (..)a parte orientis in terminio Teudílane a
meridie in terra Sancti Felicis vel in aqua mortua ab occidente in terminio Frugello a
parte cerci in rigo quod discurrit ad Teudilane(...) (Marquès 1993, 115-116).
— 922. Precepte del rei Carles al bisbe Guiu. (..)uilla que dicitur Parietes Rufini cum ter-
minis suis (...)uillarem Dominicum et uillarem que fuit Cadabogii que vocatur
Brugaria(...) (Marquès 1993, 117-119).
— 931. Obtat i Melde fan donació a la Seu (..)terra nostra (...)infra termines de Dominio
et affrontat de oriente in terra de Castellano (dextros L) de merisdie in terre de Juliano et
de Adalaigo (dex.XIIII) et de occidente in terra iam dicta domo sancte Marie
(dex.LXXXIIII) et de circi in ipsa strata que inde pergit (dex.XXXIII) (...)alius campus
affrontat departe orientis in terra de iam dicta sancta Maria (dex.XVIII) et de circi simi
(Marquès 1993,122-123). -liter (dex XL)(..)
— 950. Permuta del bisbe Gotmar amb la noble Rainilda, filla del comte Delà. Aquesta dóna
unes terres (..)in terminio Domenio in locum quem aucupant Brugaria vel monte Eudone
(..)afrontat ipsa terra de oriente in terra de Bonissimo de meridie in rivo que inde discurrit
de occiduo in terra de Frumina de circi in via que inde discurrit (..)alia terra (..)de orien-
te in strata que pergit ubique de meridie vel de occiduo in terre de Vuilareno de circi in via
que inde discurrit (..Dalia terra (..)de oriente et de meridie in terra Sancti Petri de occiduo
in ipsa strata de circi in terra Sancti Petri(..) (Marquès 1993, 130-132).