Page 191 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

Ara bé, en tots els casos les terres esmentades es troben situades al sector oriental de
l'antic domini episcopal. L'any 931 hom parla dels termines de Dominio, mentre que l'any
963 hom precisa in uilla Dominio, mentre que en 950 l'especificació encara és més clara
in termino Domenio in locum quem aucupant Brugaria vel monte Eudone. És en aques-
ta zona on el domini episcopal mostra més signes de feblesa, fins al punt que sortirà del
seu poder més endavant. Es tracta concretament del sector més oriental de l'antiga uilla
episcopal, situat en la corba que forma el Ter davant Girona, un sector citat com a uilla-
re en 922 i que des de 950 s'esmenta com un terme menor dependent de la uilla de
Domeny, com acabem de veure. Un terme que tingué diversos noms; l'any 922 hom el
definia com el uillarem que fuit Cadabogii, i en el 1005 com el uillarem quodfuit de con-
dam Amoroni. Segurament es tracta de noms de distingits propietaris, possessores o uilli-
ci episcopals que no acabaren de consolidar els seus noms en relació al vilar. Sembla més
habitual el nom de Brugaria que s'esmentava en els textos de 922 i 950, però no el tor-
narem a trobar més endavant. Resultava també molt descriptiva la referència al monte
Eudone del text de 950 que ens parla del sector muntanyós del terme, situat al nord, al
límit amb Sarrià, aleshores la uilla Castellum Fractum, en el lloc on avui trobem el puig
d'en Roca. Malgrat les inseguretats de la toponímia no tenim dubtes sobre la identificació
de Brugaria amb l'actual Fontajau; els textos de 922 i 950 la situen en el veïnatge amb
Domeny o com un apèndix del seu terme, els anys 962 i 963 hom esmentava la strata o
via que discurrit ad Gerunda ciuitate en sentit est-oest i en 1005 la via qui pergit ad
Sancto Gregorio. La riba de Ter figurava com a límit meridional d'una de les terres que
va ser donada en 962. Finalment constatem l'existència de nombroses terres en propietat
de Sant Pere, tal com indiquen els documents de 950 i 1005. Aquest últim s'encarrega de
precisar que es tractava de Sant Pere de Galligants, que gaudí de la senyoria del terme
de Fontajau, tal com podem documentar des del segle XII.

El terme de Bruguera-Fontajau va trigar a adquirir una personalitat pròpia —fins i tot
un nom permanent— la qual cosa pot estar en part relacionada amb la seva manca de
definició jurisdiccional: no va ser fins al segle XII que esdevindria Fontajau amb una
parròquia segregada de la primitiva parròquia de Parietes Rufini.

Hi havia una parròquia al terme episcopal de Parets Rufí abans del segle XI? Sobre
aquesta qüestió les fonts són força escadusseres, i malgrat tot no en podem dubtar, car
la documentació prova una xarxa parroquial prou atapeïda ja en el segle IX. Ho podem
copsar en la donació que el bisbe Teuter va fer per a la constitució de la canònica de la
seu, consistent el els delmes i primícies —drets parroquials— de catorze esglésies de la
rodalia de Girona. Tres de les esglésies es situaven al nord del Ter —Sant Vicenç (de
Canet), Cartellà (Sant Feliu), i Sant Gregori—, als quals cal afegir el terme del monestir de
Sant Genís i Sant Medir, citat repetidament des del 830. Aquests quatre termes deixaven
uns espais entre ells i el Ter, justament els ocupats pel termes episcopals de Castellum
Fractum i Parietes Rufini, uillae i probablement també parròquies ja en el segle IX, de
les quals el bisbe no s'hauria volgut desprendre car formaven part del seu patrimoni
immunista. També n'és un indici l'existència d'una referència a una terra Sancti Felicis
en 1'afrontació meridional del ui//are Monteraso, sens dubte una possessió de l'església
parroquial de Parets Rufí, dedicada a Sant Feliu com altres de la rodalia de Girona
—Cartellà i Celrà. Justament les restes de l'antiga església de Sant Feliu es troben al sud
de l'antic vilar —avui un mas—, que omplen de valor la referència de 922 i permeten asse-
gurar que la primitiva església preromànica es trobava en el mateix lloc on avui obser-
vem les seves restes. D'altra banda, no trobem referències o indicis d'altres esglésies en
el primitiu i extens terme episcopal de Parietes Rufini abans del segle XII. Tornarem a
aquesta qüestió més endavant.