Page 190 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

Nosaltres entenem que, malgrat les fórmules solemnes emprades en el text -(..)largi-
murperpauca nostre regali iure competentiapotestati(...)-, l'autoritat reial expressada era
exclusivament nominal. El bisbe desitjava aclarir que els termes citats en el text procedien
de l'autoritat representada pel monarca, per tal de refermar els seus drets. Per cap raó en
concret? Segurament perquè la seva autoritat era discutida en aquells termes. Per qui?
Probablement pels únics que tenien un poder comparable al dels bisbes: els comtes.
Si Domeny i Bruguera ja formaven part del patrimoni episcopal des d'abans de 922,
a quin terme pertanyien? Una altra vegada la geografia i algunes dades històriques pos-
teriors ens poden ajudar a resoldre la qüestió. Domeny i Bruguera eren veïns de Parets
Rufí; el primer figura repetidament formant part de la parròquia medieval de Sant Feliu
de Parietes Rufini, fins al punt que el seu nom acabà canviant per esdevenir la moder-
na parròquia de Sant Feliu de Domeny. Si Domeny formava part de la parròquia de
Parets Rufí, una parròquia episcopal, no tenim cap dubte que també formava part del
seu extens domini en el segle IX, de la mateixa manera que també en formava part
Bruguera, vilar del terme de Domeny que esdevindria Fontajau des del segle XII.
Per quina raó el bisbe demanava específicament el reconeixement del seu domini
d'aquests uillares? Un document posterior d'alguns anys ens pot ajudar a respondre la
qüestió. L'any 950 el bisbe Gotmar permutava unes terres que tenia a Vilademany, amb
les que la nobilissima femina Rainilde tenia (...)in terminio de Domen jo, in locum
quem aucupant Brugaria vel Monte Eudone. És a dir que les terres de Rainilda se situa-
ven dins el terme de Domeny, al seu sector més oriental, on hi havia el lloc o vilar de
Bruguera, que després seria el terme de Fontajau, amb el monte Eudone, segurament
el puig d'en Roca. Però la veritable importància del document rau en la personalitat
de la propietària. Rainilda, definida com a dona nobilíssima, era una de les filles del
difunt Delà, que fou comte de Girona a les darreries del segle IX i el gran perdedor,
juntament amb el seu germà Sunyer d'Empúries, en la lluita que els enfrontà amb la
nissaga dels comtes d'Urgell i Cerdanya, Guifré el Pilós i els seus fills. Però els seus
descendent havien conservat algunes engrunes del patrimoni fiscal a Girona i Besalú,
com ho demostren la donació d'un alou situat a Celrà que, poc abans del 922, va fer
el bisbe Esmerad d'Elna, fill de Sunyer i nebot de Delà, al bisbe de Girona, o l'alou de
Juïgues que la mateixa Rainilda va donar a Santa Maria de Ripoll. Les "engrunes", situa-
des en terres que havien estat del gran domini de Parietes Rufini, pertorbaven, sens
dubte, l'autoritat episcopal, la qual cosa hauria provocat la inclusió dels termes de
Domeny i Bruguera en el precepte reial de 922, que ratificava, d'aquesta manera, l'au-
toritat episcopal i, en segon lloc, la permuta de l'any 950 d'una terres que Rainilda
tenia a Bruguera-Fontajau, més com a propietat que no pas com alou, pel que diu el
document.
Després del diploma d'immunitat de 922 trobem diversos documents on, per primer
cop, hom parla de vendes, donacions i permutes de terres de l'antiga possessió episco-
pal. En trobem quatre entre els anys 931 i 962, on apareix la citada permuta entre
Rainilda i el bisbe en 950. Totes descriuen més aviat la situació de la propietat de la terra
que no pas la potestat aloera sobre aquesta, a causa de la quantitat de noms que s'es-
menten, entre donants, receptors i propietaris afrontats, que poden ser laics, clergues o
institucions religioses. Entre les persones podem destacar la citada Rainilda o clergues
com el levita Audesind, el prevere Guillem o el mateix bisbe Gotmar, que va adquirir les
terres de Rainilda. Entre les institucions religioses hi figura la seu de Girona, que apa-
reix com a propietària a diverses de les afrontacions dels documents dels anys 931 i 962,
o Sant Pere -sens dubte Sant Pere de Galligants-, molt citat a les afrontacions de la per-
muta de 950 entre Rainilda i el bisbe.