Page 193 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

comte i enemic de la comtessa, explica l'acció d'exigir i aconseguir el retorn dels feus
atorgats per l'anterior bisbe, Pere Roger, germà i aliat d'Ermessenda. Una part dels béns
episcopals, que havien nodrit el bàndol d'Ermessenda, ara passaren als seus enemics, car
alguns els trobem posteriorment en possessió de fidels del bisbe i del comte Ramon,
encara que desconeixem si això també va passar amb la parròquia de Parets Rufí, la qual
cosa sembla força possible, ateses les dades que veurem tot seguit.
En la segona meitat del segle XI trobem els primers indicis de l'existència de feudata-
ris episcopals en els termes de Parets Rufí i Domeny, concretament els membres de la nis-
saga dels Palol, que tenien el centre del seus dominis a la parròquia i després castre de
Palol d'Onyar. Un document de l'any 1140 ens parla del reconeixement que la tercera
generació coneguda dels Palol –els germans Ponç, Arnau, Ramon i Bernat– van fer al bisbe
Berenguer Dalmau de Peratallada, de les tasques –rendes sobre una part de les collites
cobraven a Domeny per la seva condició de feudataris del bisbe. El document aclaria –que
que les tasques ja les havien tingudes el seu pare Guillem Ponç i l'avi Ponç Guillem. Aquest
darrer figura diverses vegades a les fonts de la fi del segle XI amb el nom de Ponç Guillem
de Palol. Era cunyat de Berenguer senyor de Sant Gregori i havia prestat jurament de fide-
litat al sagristà de la seu, Ramon Guillem, en una data posterior a 1094. Tot plegat ens porta
a considerar que des de final del segle XI, o potser abans i tot, els Palol havien esdevin-
gut feudataris del bisbe a Domeny –i també a Parets Rufí com veurem– on segurament ja
actuaven com a batlles, funció que la seva nissaga manifestava a començament del segle
XII –en una data anterior a 1135–, quan Bernat Ponç de Palol, un altre fill del citat Ponç
Guillem, va deixar a la seva filla Ermengarda, amb el consentiment del bisbe Berenguer,
la "(...)baiuliam (...)in Pariete Ruffino simul cum acaptes etfevos et ipsum nostrum estal",
o sigui la batllia de Parets Rufí, amb els drets i rendes associats i el seu stallium o casa
forta, tal vegada la mateixa que amb el nom de Castell de Domeny es conserva encara a
la vora de la carretera de Sant Gregori i que encara conserva les restes d'una torre.
Els descendents d'Ermengarda mantingueren la batllia de Parets Rufí i Domeny en les
seves mans, car des de 1173 s'esmentava repetidament el nom del batlle Arnau de Parets
Rufí, el qual signà en 1178 un pacte amb el bisbe Berenguer d'Orsall on aquest li reco-
neixia "(..)feuda et baiulias quas tui antecessores per nos habuerunt et tu per nos habes ",
és a dir que s'esmentava la cinquena generació de la nissaga dels Palol que des de Ponç
Guillem, a les darreries del segle XI, fins a Ermengarda i el seu –probable– fill Arnau
havien retingut la batllia de Domeny i Parets Rufí amb els feus associats.
El nou context feudalitzador també es va fer evident als antics termes associats a
Parets Rufí –Taialà i Fontajau– encara que el seu seguiment es fa més difícil a causa de
la manca d'informació coneguda, especialment remarcable pel que fa al segle XI.
Pel que fa a Taialà, hem de recordar que la primera notícia –i darrera abans del segle
XII– datava de 922, quan es feia el reconeixement de la donació com a benefici d'una
part del seu terme a un fidel episcopal. Després d'això la documentació coneguda sobre
Taialà roman muda durant prop de dos segles. Per tant haurem d'acudir a documents
del segle XII i XIII per tractar de desentrellar què s'hauria produït anteriorment.
Amb prou feines disposem de dues dades sobre el terme de Taialà en el segle XII; el
primer és de l'any 1107 i es troba en el testament de la noble Ermengarda, que va dei-
xar un donatiu per a Sant Narcís de Taialà, fet que significa el primer esment conegut
de la seva església. Cal esperar fins a començament del segle XIII per trobar dues infor-
macions prou concloents pel que fa al domini sobre aquest terme. El primer és de 1212
i tracta de l'establiment que Estefania de Taialà i el seu fill Guillem van fer a Jaume
Sunyer d'un quadre de terra situat a Taialà, que els donadors tenien en feu de Sant Feliu
de Girona. Aquest text afirma la senyoria de l'abadia canonical gironina, que queda