Page 199 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

La vall d'Aro entre els segles IX i XI

Del fiscum reial del segle IX a la fragmentació feudal de l'XI

La vall d'Aro és un els territoris més ben documentats, relativament parlant, pel que
fa als fets desenvolupats a les contrades gironines des de la decadència del poder caro-
lingi a les darreries del segle IX. Això ha permès des de fa un temps que s'hagin pro-
duit valuoses aportacions a la seva història antiga i medieval, entre les quals podem
esmentar, en els darrers anys, l'estudi de Joan Blanco –El monestir de Sant Feliu de
Guixois (s. IX XI). La formació del seu domini (1991)–, que es dedica a desenvolupar les
claus de la formació i el desenvolupament inicials del domini del monestir guixolenc,
especialment important en l'entorn de la vall a la qual pertany. Per la seva banda, l'es-
tudi de Lluís Esteva i Lluís Pallí –Els llocs de la Vall d'Aro, Gissalis i el monestírguixolenc
(881-1191). (1995)–, a banda del seus mèrits historiogràfics, ha realitzat uns tasca remar-
cable en identificar i situar cartogràficament els abundants topònims relacionats en la
documentació d'aquells tres segles. També podem esmentar la monografia Pla de Palol.
Un establiment romà de primer ordre a Platja d'Aro, obra col•lectiva editada sota la
direcció de Josep M. Nolla on, a banda dels aspectes arqueològics del jaciment, hom
analitza la permanència i transformació de les estructures territorials a la vall d'Aro. Tots
ells, i molts altres treballs, han dedicat l'important volum de documentació de l'època
per retratar acuradament la història de la vall en aquells segles.
Com és lògic, en recuperar gairebé el mateix àmbit cronològic i documental el nos-
tre objectiu no és retornar a les qüestions plantejades per aquests autors, sinó oferir als
lectors qüestions historiogràfiques que poden plantejar-se en el nivell teòric, però que
també es poden concretar en un espai concret com la vall d'Aro. Es tracta de compro-
var fins a quin punt la vall pot esdevenir un paradigma, un espai relativament petit on
podem analitzar, gairebé al microscopi, els grans processos de transformació política que
se situen entre la decadència del poder monàrquic a final del segle IX i l'afermament de
les relacions feudals en la segona meitat de 1'XI. Ens proposem demostrar que aquesta
crisi o transformació s'esdevingué principalment en l'àmbit del govern o administració
del territori, en què la fallida de l'administració estatal o reial, sovint cedida en règim de
benefici, va oferir el poder als poders territorials immediatament inferiors –episcopals i
comtals– que desenvoluparen el concepte alou –d'arrel desconeguda– per significar la
nova naturalesa del seu poder. Ja en el segle XI, aquests poders tradicionals hagueren
d'acomodar-se a l'emergència d'altres, els senyors territorials, i desenvoluparen les fór-
mules d'infeudació com una forma evolutiva, privatitzada i esmicolada dels antics bene-
ficis públics, Monarques, bisbes, comtes, abats i senyors són, en aquest ordre, els prota-
gonistes d'aquest model evolutiu que té a la vall d'Aro un dels models més reeixits, al
nostre entendre.

El terme reial i episcopal de la vall d'Aro a la darreria del segle IX

La documentació carolíngia, relativament abundant a les nostres contrades, no triga
gaire a esmentar la vall d'Aro, així com algunes de les seves característiques. L'any 881,
concretament el 2 de setembre, el rei Carloman, un dels reis febles de la darreria del segle
IX, va atorgar un precepte de propietat de tota la vall d'Aro al bisbe Teuter de Girona
"(...)Vallem Arez cum omni integritate et regia inpropietatem concederemus ... etprefatam
vallem Arez videlicet cum universis ad sepertinentibus ad orientique parte usque ad mare,